Cementiri vell de Fígols

Fígols

El cementiri vell de Fígols constitueix una de les mostres més antigues i significatives del patrimoni funerari del municipi. Situat als voltants de l’església parroquial de Santa Cecília, aquest espai s’utilitzà com a lloc d’enterrament fins a l’aplicació de les normes sanitàries del segle XIX, que obligaren a traslladar els cementiris fora del nucli habitat.

L’església de Santa Cecília de Fígols, d’origen romànic i documentada ja al segle XI, fou durant segles el centre religiós i social del poble. Com era costum a l’època, els enterraments es feien dins mateix del temple —especialment per als membres més destacats de la comunitat— i en el petit recinte adjacent, que conformava el primer cementiri parroquial. Aquest cementiri primigeni, conegut com a cementiri vell, reflectia l’estreta relació entre el món dels vius i el dels morts, simbolitzada per la proximitat física a l’altar i als rituals litúrgics.

Amb l’arribada de les disposicions borbòniques i, posteriorment, les lleis liberals del segle XIX, que prohibien enterrar dins les esglésies per motius d’higiene, es va iniciar un procés de clausura dels antics cementiris parroquials. A Fígols, això comportà el progressiu abandonament del cementiri vell i la construcció d’un nou cementiri a les afores del poble, en un indret més ventilat i aïllat. Tot i això, les restes de l’antic recinte encara són visibles a l’entorn de Santa Cecília, especialment en la topografia del terreny i alguns vestigis de tombes o delimitacions de murs.