L'antic cementiri d'Ullastrell, situat als voltants de l'església i la rectoria, estava en molt mal estat de conservació. De fet, des de mitjans del segle XVII, en diverses visites pastorals es feia esment de les males condicions de la necròpolis, reclamant reparacions diverses. L'any 1887, durant una visita pastoral, el bisbe de Barcelona doctor Jaume Català ordenà construir un cementiri nou. Els terrenys escollits per la nova ubicació foren aprovats per l'arquitecte diocesà Francesc de P. del Villar. A finals del mes de juliol de l'any 1888 s'aprovà el projecte de construcció, amb un pressupost de 13.022,65 pessetes, i el dia 30 d'agost el bisbe autoritzà la construcció de la nova necròpolis. Sabem per la data de construcció reflectida a la porta d'accés al cementiri que l'any 1890, la construcció ja estava finalitzada, tot i que la benedicció no tingué lloc fins el dia 16 d'agost de l'any 1891. Aquest fet es degué a un tràmit burocràtic que depenia directament de l'ajuntament: l'autorització del Govern Civil per poder obrir les seves portes. L'endarreriment del consistori en els tràmits legals potenciava aquesta situació. El procés fou llarg però finalment, el primer difunt enterrat al nou cementiri data de l'any 1892. L'any 1900, la Diputació Provincial de Barcelona autoritzà el trasllat al cementiri nou de les despulles mortals existents al vell, prèvia petició de l'ajuntament d'Ullastrell. Les restes mortals del rector Francesc Torres i Moner, impulsor de les obres de construcció del nou fossar, descansen al cementiri des de l'any 1911.
