Cementiri de Solanelles Els Prats de Rei

Anoia
Afores de Solanelles
En un petit nucli de cases ubicat en un creuament de camins.
688

Coordenades:

41.71966
1.53612
378233
4619686
08170-63
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Naïf
Historicista
XIX
Bo
Inexistent
Sí, IPA-5981
Fàcil
Social
Privada
Bisbat de Vic. Carrer del Cloquer, 5 (08500 Vic)
Jordina Sales Carbonell

Davant l'església de Sant Gil de Solanelles, separat pel camí que des del sud dona accés al nucli de cases s'emplaça el petit cementiri del lloc.
Es tracta d'un recinte de planta rectangular-allargada, molt irregular, d'uns 40 m2, que només conté dos panteons plens de nínxols. Aquests panteons destaquen per ser de tipus historicista. Un d'ells és fet amb grans carreus de pedra ben tallats i presenta coberta a base d'una volta de mig punt; els angles de les cornises estan acabats amb uns petits pinetells que confereixen al petit edifici un caràcter neogòtic, propi de certes construccions de finals del segle XIX; a la part superior de l'accés, actualment tancat amb una gran llosa monolítica, hi ha un baix relleu amb la representació d'una calavera i dos fèmurs creuats. El segon panteó sembla una mica més tardà i a diferencia del primer es pot accedir al seu interior mitjançant una reixa on hi ha la data de 1927 feta amb forja a la part superior; en aquesta ocasió, els angles de les cornises estan acabats amb uns acroteris que li confereixen un aire hel·lenístic; presenta una senzilla creu llatina al frontal de la volta de coberta.
Un mur de pedra no molt alt rodeja el perímetre del recinte, al qual s'hi accedeix mitjançant una porta de reixa decorada amb una creu. Una sèrie de figures de jardí repartides per tot el recinte completen aquest modest però singular conjunt i li confereixen un aire romàntic que fa que sigui un dels cementiris més fotografiats de la Catalunya rural.

Es té constància de l'existència d'una torre al lloc de Solanelles per primer cop l'any 1022, moment en que ja existiria l'església de Sant Gil i la seva sagrera, atès que apareix documentada la parròquia de 'Solanolas' en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050. Fins 1438 es tenen referencies de la categoria parroquial de Sant Gil, però desapareixen després d'aquest any i ja mai més les recuperà. Tot i així, sembla que va continuar funcionant un espai de necròpoli associat a l'església de Sant Gil, d'origen medieval i localitzat als voltants immediats de l'església, mentre que el recinte actual, separat uns metres de l'edifici religiós per un camí, té uns orígens més recents (de finals del segle XIX) i dona servei a les poques cases del nucli que encara romanen habitades.