El jaciment es situa en una fondalada a l’entorn de l’actual cementiri municipal entre camps de conreu i una zona boscosa, vorejada per la riera de Mediona i el torrent de Puigcúgol.
Les prospeccions van permetre recuperar diverses i abundants restes ceràmiques de dos períodes cronològics diferents. El primer, atribuïble al període ibèric amb materials típics d’aquest període, juntament amb restes de ceràmica romana, i un moneda amb la llegenda KESSE, entre d’altres. Malauradament, la moneda es va extraviar i no ha pogut ser mai estudiada, actualment està acceptada la seva procedència de la zona de Tarragona, amb una datació entorn III aC. Pel tipus i cronologia material recuperat cal pensar en assentament situat en el període Ibèric Ple amb contacte amb el món romà, rebent influència d’aquest des de la costa de Tarragona.
Ell lloc es trobaria situat en un àmbit geogràfic estratègic: dalt d'un altiplà amb control de la fondalada, a prop de vies d'aigua i amb bones terres planes pel conreu. Sembla que seria abandonat entorn el segle I aC.
El segon grup de materials recuperats situaria l’ocupació de l’indret en època medieval. La total absència de ceràmiques vidrades acota la cronologia en l’època alt medieval. En qualsevol cas cal pensar en un assentament senzill, tal vegada amb una estructura aïllada de caràcter agrícola, tipus sitja.
Tot i que l’any 2012 es van realitzar diversos sondejos de comprovació a la zona, no s’han identificat restes associades a cap dels dos jaciments.
