Cedres de Can Villamar o can Guarino
El Masnou

    Maresme
    Av. Cusí i Fortunet, 30

    Coordenades:

    41.48346
    2.31998
    443229
    4592651
    Número de fitxa
    08118 - 135
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    3428001DF4932N0001SJ
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Espècimens ubicats a l'entrada principal de la propietat. Mesuren entre 14 i 15 metres d'alçada, 1,80 i 2,00 de volt de canó i 2,00 metres de volt de soca. Arbres de fulla persistent, amb la capçada de forma cònica. Les fulles són aciculars de 2,5 a 5 cm de llarg, podent arribar fins a 7 cm. El gruix és d'1 mm. Les pinyes que produeixen fan de 7 a 13 cm de llarg per 5 a 9 cm d'ample, que en arribar a maduresa al cap de 12 mesos, es desintegren. La flor masculina fa de 4 a 6 cm de llarg i deixen anar el pol·len durant la tardor.

    El cedre de l'Himàlaia és originari de l'oest de l'Himàlaia, Afganistan, Pakistan,India, Tibet i Nepal. Viu en altituds de 1.500 a 3.200 metres.
    És un arbre que té molta rellevància en la cultura índia. El nom de l'espècie Deodara, deriva del sànscrit que vol dir fusta divina (devadaru), composat per la paraula deva (déu) i daru (fusta).
    La fusta és apreciada en ebenisteria i també en aromateràpia.
    En el seu estat natural pot arribar a mesurar 60 metres d'alçada i 3 de diàmetre.

    PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
    PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.
    SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.