Cau de la serra Polsaruda
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita cova o abric situat dins d'una zona boscosa, caracteritzada per l'aflorament d'enormes boles granítiques recolzades les unes en les altres, formant molts racons d'aixopluc. Està format per una gran roca que fa de coberta, disposada en diagonal, i recolzada damunt d'altres roques per la part nord-est, i sobre del terreny per la part sud-oest, creant un espai irregular interior. L'alçada màxima és de 2 metres a l'entrada i 1,20 metres la mínima, a l'interior (espai originari d'uns 5,5 metres quadrats aproximadament). La coberta està partida i s'hi observen tot un seguit de marques deixades per les falques dels picapedrers, mentre la zona era un punt d'extracció de pedra. Davant de l'espai cobert hi ha una plataforma rocosa que va ajudar a retenir les terres. Es va documentar un estrat amb nombrós material arqueològic (gran quantitat de fragments de ceràmica, elements lítics i carbons, aquests darrers en menor nombre) i diversos tipus de ceràmica feta a mà, repartits homogèniament per tota l'àrea excavada (vores, bases, nanses i fragments informes, amb decoració incisa o plàstica com acanalats, incisions, cordons, etc.). El jaciment fou ocupat en dos moments diferenciats: una primera ocupació durant el Neolític Antic (fàcies epicardial i postcardial) i una segona ocupació durant el període del Bronze Final.
Cronològicament, el jaciment es pot adscriure entre el Neolític Antic Cardial i el Bronze Final. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.
Història
La zona on es localitza l'abric fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. A principis de l'any 1989, en motiu d'una neteja dels terrenys efectuada pel propietari (can Rogent de Canyamars), el jaciment fou descobert a partir de la troballa superficial de material ceràmic, feta pels membres del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres i de l'Arxiu Municipal de Dosrius. La intervenció arqueològica s'inicià el mes de novembre del mateix any i finalitzà el mes de març de l'any 1990. Els materials documentats es troben dipositats al Museu de Mataró. L'any 2008, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, la zona fou prospectada de nou documentant material arqueològic en superfície a tota la zona. Fins a la segona meitat del segle XX, la zona era explotada per picapedrers que n'extreïen la pedra com a material de construcció.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.01/248. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). "El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)". Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 5-70. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit], p. 81. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). "Dosrius i la seva prehistòria". Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma; LLEONART I CASADEVALL, Robert (1990). "Informe preliminar sobre l'excavació del Cau de la Serra Polsaruda (Dosrius. El Maresme)". VII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 7-20. RAMIS NIETO, Josep. "Els pobladors prehistòrics de Dosrius". A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.