Castell de Rodors

Moià

El castell està ja documentat al s. X com a " Castro Rossedores ". Apareix també en la venda d'un alou el juny de 986 pel comte Borrell a Adroarius i muller i consta com un dels límits el terreny "terminio de Rosedores". La zona nord-oest del municipi de Moià va formar, durant segles, una jurisdicció pròpia que principalment va estar sotmesa al castell de Rodors que, del domini directe del rei (s. XIII) va passar a ser regit pels castlans de Clarà. Al s. XIII hi tenia drets la família Talamanca-Sta. Coloma. Molt aviat el castell va passar al domini directe reial i va ser regit pels castlans de Clarà. Des de l'any 1381 i fins el s. XVII va ser propietat de la família Planella i posteriorment va formar un terme autònom governat pel sotsveguer del Moianès. Al s. XVII San Feliu de Rodors també pertanyia al " Sr. Rey" figurant en la Sotsvegueria de Moià i de la mateixa vegueria de Barcelona. Durant els anys 1714 i l'any 1840 va formar un batllia pròpia anomenada de Les Tres Quadres o la Batllia Forana junt amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà. Va resultar un dolent amagatall de joies que pertanyien a la verge (Santuari del Remei de Caldes de Montbui) l'any 1809 davant dels francesos. L'any 1845 Rodors i Ferrerons es van fusionar amb Moià. El castell va subsistir com a masia fins l'any 1960 any en el que va ser venut al mateix temps que els seus blocs de pedra que van ser utilitzats per a construccions noves.