Castell de Rodors
Moià

    Moianès
    Al nord de la vila. C-59 segon trencant a mà esquerra després de Montví de Baix.
    Emplaçament
    En direcció a la Rovira camí de l'esquerra sense asfaltar.

    Coordenades:

    41.83967
    2.08388
    423939
    4632381
    Número de fitxa
    08138 - 90
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    X
    Estat de conservació
    Dolent
    Caldria fer una neteja de l'indret ja que està totalment tapat per la vegetació.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN núm. Catàleg 3987-MH
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA ACCN 16676-16675
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic - c. Santa Maria núm. 1 08500 Vic
    Autoria de la fitxa
    Cristina Casinos

    Restes d'edifici fortificat enderrocat del que només en queda un parament d'uns 7 m aproximadament dempeus. Totes les pedres de la construcció van ser venudes però encara en resten unes quantes que permeten, més o menys, observar la dimensió de l'antiga construcció. Prospectant el terreny es poden observar fragments ceràmics amb i sense decoració i forma dels segles XVII-XVIII, sobretot de plats i bols, algun fragment de vidre, frontisses de portes de ferro molt rovellat, fragments de teula, de rajola de ceràmica decorada amb les quatre barres digitals.

    Està totalment en runes i la majoria dels blocs de pedra van ser venuts als anys 60. Està cobert de vegetació que impedeix la legibilitat general de les restes.

    El castell està ja documentat al s. X com a " Castro Rossedores ". Apareix també en la venda d'un alou el juny de 986 pel comte Borrell a Adroarius i muller i consta com un dels límits el terreny "terminio de Rosedores". La zona nord-oest del municipi de Moià va formar, durant segles, una jurisdicció pròpia que principalment va estar sotmesa al castell de Rodors que, del domini directe del rei (s. XIII) va passar a ser regit pels castlans de Clarà. Al s. XIII hi tenia drets la família Talamanca-Sta. Coloma. Molt aviat el castell va passar al domini directe reial i va ser regit pels castlans de Clarà. Des de l'any 1381 i fins el s. XVII va ser propietat de la família Planella i posteriorment va formar un terme autònom governat pel sotsveguer del Moianès. Al s. XVII San Feliu de Rodors també pertanyia al " Sr. Rey" figurant en la Sotsvegueria de Moià i de la mateixa vegueria de Barcelona. Durant els anys 1714 i l'any 1840 va formar un batllia pròpia anomenada de Les Tres Quadres o la Batllia Forana junt amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà. Va resultar un dolent amagatall de joies que pertanyien a la verge (Santuari del Remei de Caldes de Montbui) l'any 1809 davant dels francesos. L'any 1845 Rodors i Ferrerons es van fusionar amb Moià. El castell va subsistir com a masia fins l'any 1960 any en el que va ser venut al mateix temps que els seus blocs de pedra que van ser utilitzats per a construccions noves.

    AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Dalmau, Rafael (1976); Els Castells Catalans. V. pàg. 667-681. Barcelona. Generalitat de Catalunya, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.