Castell de Montbui
Bigues i Riells del Fai
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les restes del castell deixen veure una planta trapezoïdal, amb la zona nord ben conservada, amb les parets exteriors d'un gruix de 120-140cm i les parets interiors de 60-80cm. L'aparell és de pedres poc treballades, en faixes d'uns 15-20cm d'alçada, inclinades en opus spicatum. Les cantonades estan realitzades amb pedra vermella de la zona, més fàcil de treballar. Al mur de migdia hi havia la porta principal, centrada.
Pels entorns de tot el turó s'observa material arqueològic d'època alt-medieval, medieval i moderna.
Història
La primera referència la trobem a l'any 987, i després apareix com a donació de Gombau de Besora a la seva filla Guisla, el 1042. El castell, que en el segle XIII és propietat de la família Montbui, passa el 1240 a Berenguer de Palou, el bisbe de Barcelona. L'estructura pateix una sèrie de modificacions, entre elles hi ha l'adaptació de l'ermita com a presó dels clergues de Barcelona, a mitjans de segle XIV. El 1714, passà de la família Setmenat a la Corona. Les últimes referències, del 1884, ja parlen d'un edifici en runes. El castell tenia jurisdicció sobre les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà de Munt, Sant Genis de l'Ametlla, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Pere de Bigues, Santa Maria de Caldes i l'alou de Sant Miquel del Fai.
Bibliografia
VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. CATALÀ, Pere (1982-84): Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. COMAS, Carme (1985): Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.