La primera notícia documental del castell de Mirambell és de l'any 1039, en el qual el testament de la vescomtessa Engúncia, vídua de Ramon, vescomte d'Osona-Cardona, esmenta Mirambell com una de les propietats que ella tenia per aprisió. El 1086 el vescomte Ramon Folc fa una deixa testamentària al monestir de Sant Pere de Casserres, per la qual el cenobi rep la meitat de l'alou de Mirambell, metre que l'altra part la llegarà a la seva muller Ermessenda. Al segle XII la propietat encara roman a mans dels Cardona. El 1102 Bermon de Cardona féu una donació a diversos monestirs (Santa Maria de Solsona, Sant Jaume de Calaf i Sant Pere del Mont) de tot allò que tenia al lloc de Mirambell. El 1143 el seu fill i successor, Bernat, donà a la seva germana Ermeniarda l'alou que tenia al castell de Mirambell. Quant a la castlania de Mirambell vers la primera meitat del segle XII, n'era el castlà un tal Berenguer Sendred, al qual succeí el seu fill Arnau. A partir del 1170 ja trobem documentada una família cognomenada Mirambell. Al segle XIV el castell de Mirambell consta com una de les propietats dels Cardona, i el 1375 formà part del patrimoni del comtat de Cardona.
