Castell de les Espases Esparreguera

Baix Llobregat
Cim de les Espases
Camí d'accés a Sant Salvador de les Espases des de la Puda.

Coordenades:

41.57904
1.88421
406986
4603640
08076-65
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
X
Dolent
Està en gran part enrunat i cobert de vegetació.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN: R-I-51-0005470
Si, IPA,918
Fàcil
Científic
Privada
08075A00300001
ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Del castell de les Espases resten vestigis molt escassos: l'edificació del conjunt té la forma d'una T majúscula. En el braç llarg de la T estroba la capella i la cisterna, i en el travesser una sala al mig, el menjador a l'esquerra, i la cuina a la dreta, amb una cambra sota d'ella. La cisterna, oberta a pic en la pudinga i d'uns 4 m de fondària, proporciona aigua que actualment s'extreu per mitjà d'una bomba. També es poden veure encara les restes d'una torre de planta circular, de la qual només es conserva la fonamentació de l'estructura recolzada a la roca. Els murs que resten visibles estan construits amb petits carreus lligats amb morter de calç, tipus de parament que s'adiu amb el patró arquitectònic de l'Alta Edat Mitjana.

Les referències més antigues del castell aportades per la documentació escrita es remunten a l'any 985. S'ha dit que en un origen el castell de les Espases hauria estat més important que el castell d'Esparraguera, argument que es desprèn de la seva posició a l'hora de ser citat primer quan s'esmenten els dos castells. Quan en Guillem, de l'estirp dels Gurb-Queralt, els adquireix per separat, ambdós castells passen a formar una unitat territorial. No és fins a finals del segle XII que s'inverteix l'ordre, i en la documentació es troben referències als senyors d'Esparreguera sense esmentar l'antic castell de les Espases. Aquest només es trobarà en documents on hi ha el tractament de transmissió de senyoria o d'encomanament i sempre després del castell d'Esparreguera. Una vegada mort Guillem d'Esparreguera, l'any 993, el bisbe Arnulf amb la seva canònica bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d'Esparreguera per l'alou de Sant Boi de Lluçanès. En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de les Espases i d'Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als Cardona, que hi tingueren com a feudatari a Ramon de Guàrdia i posteriorment el seu fill, Guillem de Claramunt. Al començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diferents mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Montserrat, que en conservà la senyoria fins el 1836.

CATALÀ, P. (1983): " Castell de Les Espases". Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CATALÀ, P. ;BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.401-407. PAGÊS, M. (1992): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, pp.431-448. PAGÊS, M. (1992): "Sant Salvador de les Espases", Catalunya romànica, vol.XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, pp.359-360. SOLÀ, J. (1929): História de Sant Salvador de les Espases. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.