Castell de la Roqueta Sant Martí de Tous

Anoia
El Turó de la Roqueta. Al sud-oest del nucli urbà.
Ctra de Bellprat, passar Fillol, trencar a l'esquerra a Cal Maginet i seguir fins la Roqueta
698
08226-115
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
X
Dolent
Ruïnós
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN- 1503-MH / R-I-51-5657 / Decret / 22/04/1949
IPAC 1699
Fàcil
Científic
Privada
08226A008002290000AD
Núria Cabañas

El castell de la Roqueta es troba situat al cim d'un petit turó a la zona del Collet de la Savinosa, a poca distància de l'església de la Roqueta en una punt estratègic amb gran visibilitat a la banda sud-oest del terme de Sant Martí de Tous. Documentat des de l'any 960 en l'acta de confirmació realitzada pel comte Borrell II al seu vassall Isarn. Actualment, el castell es troba completament en estat ruïnós, fou edificat sobre la roca natural. Únicament es conserva el llenç de paret orientat al migdia. Presenta una alçada d' aproximadament 3,30 m i una longitud de 8,2 m. Esta realitzat amb carreus petits lligats amb morter de calç i dipositats en filades regulars. Per la part exterior, el mur conserva obertes dues espitlleres situades a diferent nivell. Interiorment aquest llenç fou reforçat XI amb la construcció d'una capella consagrada a Sant Miquel i de la qual es conserva una paret on s'hi obren dues arcades d'arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre i sobre les arcades s'hi conserva l'arrencament de la coberta en volta. El parament és de pedra irregular lligada amb morter de calç i dipositats en filades regulars amb una petita fornícula quadrangular a l'interior de cada arc. El mur oest està totalment enderrocat a excepció de la cantonada que s'uneix amb el mur sud on s'hi obria una espitllera.

El castell de la Roqueta es documenta en l'acta de consagració del comte Borrell II al seu vassall l'any 960. L'any 1018 el castell pertanyia a Hug de Cervelló, que li llegà al seu fill Alamany el castell de la Roqueta juntament amb les terres i vinyes i totes les pertinences així com tot el que pogués posseir en un futur. Al llarg del segle XI es coneixen diverses disputes amb el Bisbat de Vic pel domini de terres properes al castell de la Roqueta. L'Any 1043 el senyor del castell era Cervelló Alamany , sota el qual es va consagrar l'església de Sant Miquel del castell pel Bisbe Abat Oliba. Va formar part de diverses generacions de la família Alamany fins l'any 1229 quan morí Guerau, fill de Guillem de Cervelló, qui va deixar el castell de la Roqueta al monestir de Santes Creus, qui a partir d'aquell moment va intentar engrandir els seus dominis sobre el terme de la Roqueta. L'any 1250 el monestir de Santes Creus ratificà tots els drets que té sobre el castell i les terres. El segle XIV encara estava sota el domini del monestir de Santes Creus, ja que en el fogatge de 1365-1370 apareix el castell com a possessió del monestir.

AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès-L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1999): L'Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Pòrtic.Barcelona. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.