Castell de Bellpuig o Castell dels Moros
Sant Julià de Vilatorta

    Osona
    El Puig
    Emplaçament
    Pel corriol que surt del camí situat a mà esquerra, a uns 100 m de l'inici de la BV-5202.
    629

    Coordenades:

    41.92041
    2.32191
    443772
    4641162
    Número de fitxa
    08220 - 26
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XII
    Estat de conservació
    Dolent
    Només es conserven els vestigis del castell.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN. R-I-51-5642. Decret 22/04/1949. BOE / 05/05/1949.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA: 1682.
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    3813101DG4431S0001HZ
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Els vestigis del castell de Bellpuig es troben al cim d'un turó, que separa les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari Sacalm. L'assentament de la casa forta de Bellpuig és fet sobre la roca, tallada artificialment formant un fossat, força desfigurat a causa de la construcció, en aquest indret, d'un dipòsit d'aigua de factura contemporània. L'edificació original correspon a la torre de planta rectangular. El seu interior és d'un sol àmbit, cobert amb volta de canó. Posteriorment, se li va afegir un edifici de planta rectangular i diversos murs que delimitaven el recinte per la banda de llevant, dels qual només es documenten escasses restes escampades pel vessant del turó. Es conserva la torre i les restes del mur de façana de ponent, a una alçada aproximada de 9 m, on s'observen dos nivells d'espitlleres. A la part superior del mur, hi ha un engruiximent interior i les restes d'una volta de canó, amb una finestra amb brancals monolítics. La diferència de l'aparell de la part superior del mur respecte a la part inferior és indicatiu d'una fase constructiva posterior. A la banda sud-est, hi ha un angle format per dos murs i l'empremta del mur de ponent. Aquests murs són de la mateixa alçada que el de ponent, falta la volta, i s'afina a la part inferior, fet que assenyala el nivell d'un dels forjats. Les restes del mur situat a l'est mostren un caire ben perfilat, que podria correspondre a una torre sobresortint de la resta d'edificacions, de la mateixa manera que la torre del sector nord. L'aparell dels murs de les restes del castell de Bellpuig és fet de carreus de pedra treballada, de mida mitjana, disposats en filades regulars, i lligats amb morter de calç i sorra, a excepció de la part superior del mur de ponent. Aquest últim és fet amb carreus de pedra treballada de mida petita. Per la tipologia de l'aparell d'aquests murs, es pot datar la construcció del castell de Bellpuig entre els segles XI i el XII, a excepció de la volta i el tram superior de mur de ponent, que podrien correspondre a una fase mes tardana, entre els segles XII i el XIII aproximadament.

    El primer document que parla del castell de Bellpuig és de l'any 1147, on s'esmenta que era una casa forta que depenia del castell de Sameda. Els seus senyors es cognomenaven Bellpuig i, durant un temps, van ser castlans del castell i feudataris dels bisbes de Vic. A mitjans del segle XIII, els Bellpuig es van unir amb la família Centelles. Al segle XIV, es va desfer la unitat del castell de Sameda i van sorgir diverses divisions senyorials. Sant Julià va passar a mans dels senyors del casal de Bellpuig, i per això durant els segles XIV i XV, el poble era conegut com a Sant Julià de Bellpuig. Al voltant de l'any 1470, durant la Guerra Civil catalana (1462-1472), el casal va ser destruït i no es va tornar a refer mai més.

    - AA.DD. (1986). "Domus de Bellpuig", Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - AA.DD. (1973). "Castells de Sant Llorenç i Meda i Domus de Bellpuig", Els castells catalans, vol IV. Barcelona: Ed. Dalmau, pàg. 904-911. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.