Els vestigis del castell de Bellpuig es troben al cim d'un turó, que separa les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari Sacalm. L'assentament de la casa forta de Bellpuig és fet sobre la roca, tallada artificialment formant un fossat, força desfigurat a causa de la construcció, en aquest indret, d'un dipòsit d'aigua de factura contemporània. L'edificació original correspon a la torre de planta rectangular. El seu interior és d'un sol àmbit, cobert amb volta de canó. Posteriorment, se li va afegir un edifici de planta rectangular i diversos murs que delimitaven el recinte per la banda de llevant, dels qual només es documenten escasses restes escampades pel vessant del turó. Es conserva la torre i les restes del mur de façana de ponent, a una alçada aproximada de 9 m, on s'observen dos nivells d'espitlleres. A la part superior del mur, hi ha un engruiximent interior i les restes d'una volta de canó, amb una finestra amb brancals monolítics. La diferència de l'aparell de la part superior del mur respecte a la part inferior és indicatiu d'una fase constructiva posterior. A la banda sud-est, hi ha un angle format per dos murs i l'empremta del mur de ponent. Aquests murs són de la mateixa alçada que el de ponent, falta la volta, i s'afina a la part inferior, fet que assenyala el nivell d'un dels forjats. Les restes del mur situat a l'est mostren un caire ben perfilat, que podria correspondre a una torre sobresortint de la resta d'edificacions, de la mateixa manera que la torre del sector nord. L'aparell dels murs de les restes del castell de Bellpuig és fet de carreus de pedra treballada, de mida mitjana, disposats en filades regulars, i lligats amb morter de calç i sorra, a excepció de la part superior del mur de ponent. Aquest últim és fet amb carreus de pedra treballada de mida petita. Per la tipologia de l'aparell d'aquests murs, es pot datar la construcció del castell de Bellpuig entre els segles XI i el XII, a excepció de la volta i el tram superior de mur de ponent, que podrien correspondre a una fase mes tardana, entre els segles XII i el XIII aproximadament.
