Castell d'Argençola
Argençola

    Anoia
    Argençola
    Emplaçament
    A la part més alta del poble d'Argençola.
    765

    Coordenades:

    41.59794
    1.44275
    370222
    4606309
    Número de fitxa
    08008 - 137
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    XI-XII
    Estat de conservació
    Dolent
    No hi ha estructures exteriors visibles, exceptuant les esmentades anteriorment. La majoria restes colgades o desaparegudes, degut a la utilització de la pedra del castell, per alçar edificacions a l'entorn d'aquest, com l'església
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN R - I- 51 - 5178
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA: 870
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament d'Argençola. Major, s/n. 08717 Argençola
    Autoria de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.

    Situat a la part més alta del poble d'Argençola. Avui en dia pràcticament en ruïnes, solament es conserven estructures a l'interior del turó. Tal com és descriu a la Catalunya Romànica, cal destacar els basaments d'una torre rodona d'uns 7,30 m de diàmetre extern i d'uns 1,70 m de diàmetre intern, amb un mur de 2,85 m de gruix. L'aparell dels paraments interns és fet amb blocs de pedra de petites dimensions i ben escairats disposats horitzontalment. A tocar d'aquesta torre, s'hi troben les restes d'un espai de perímetre irregular amb un mur perforat per una porta, delimitada superiorment amb una llinda de fusta. L'aparell és semblant al de la torre. Prop d'aquestes es conserva una construcció rectangular coberta amb una volta de pedra, amb una obertura a la part superior a mode d'esvoranc, que podria tractar-se d'una cisterna.

    El terme d'Argençola apareix documentat per primera vegada a l'any 1012. La primera referència del castell és del 1031, quan va morir Mager, germà del senyor d'Argençola, Clariana i Rocamora, i fou jurat el seu testament en la primitiva església.

    AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.