La formació del poble de Teià el trobem a l'època medieval a partir d'unes quantes cases aïllades amb els seus camps de conreu que s'estenen al voltant de l'església de Sant Martí que compleix la funció de centre. Es tracta, per tant, d'un nucli de població dispers.
En aquell temps les esglésies, rectories i cementiris eren considerats llocs sagrats i comptaven amb immunitat eclesiàstica, els que els profanaven o envaïen eren castigats amb l'excomunió. Per deixar-ho ben clar s'acorda que a menys de 30 passes (és a dir 23,1 metres) del lloc sagrat seria considerat sagrera i quedaven els béns o persones sota l'empara de l'església. Lògicament, els artesans i els comerciants que no tenien servitud feudal són els que cerquen la seguretat a prop dels edificis religiosos i són els que formen els primers nuclis urbans.
Com a testimoni d'això apuntem que en aquest carrer tenim Cal Fuster, que tingué els darrers telers manuals del poble, o que, no fa gaires anys, a la casa coneguda com "el Torrente" era una popular fonda on es feien moltes celebracions familiars.
