Caseta Estació Tren
Figaró-Montmany

    Vallès Oriental
    Nucli del Figaró
    Emplaçament
    Estació de RENFE de Figaró-Montmany.

    Coordenades:

    41.72083
    2.27139
    439395
    4619038
    Número de fitxa
    08134-198
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    RENFE. Avenida Pio XII. Madrid. 28000.
    Autor de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Petita construcció en maçoneria i obra formada per una planta rectangular amb planta baixa i primer pis. Presenta una coberta a doble vessant, de teula aràbiga orientada d'est a oest i amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'un edifici molt senzill; no hi ha restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres. D'altra banda, la façana principal és força austera i en tot el llenç només s'obre una porta de fusta rectangular i una finestra, de mida petita, que segueix la mateixa tipologia. No es pot apreciar la fàbrica original ja que la caseta presenta un arrebossat i emblanquinat a les quatres façanes de factura força recent. Malgrat no tractar-se d'un edifici distintiu, conserva l'estructura original i forma part de l'evolució històrica del municipi en el marc de l'arribada del ferrocarril al poble i les seves causes i conseqüències.

    Molt a prop i davant de l'estació del Figaró hi ha una estructura parcialment excavada al terreny natural coberta amb maons i reblerta amb un sediment format per carbó i cendres. Es tracta d'una antiga carbonera emprada per les tasques de manteniment i carregament del carbó en les parades tècniques dels antics ferrocarrils i que forma part de tota una infraestructura lligada al pas d'aquest mitjà de transport. La seva presència resta encara visible, i tot i presentar una tècnica constructiva força moderna cal destacar la seva importància com element presencial d'una activitat que va quedar obsoleta.

    El municipi va iniciar des de la segona meitat del segle XIX un període de grans reformes tant a nivell constructiu com urbanístic i fou en aquest context que, 30 anys després de la construcció de la carretera del Congost, arribà el ferrocarril. El projecte per a la construcció d'un ferrocarril des de Barcelona a Camprodon ja s'havia presentat a Madrid l'any 1844 i el 1859 ho havia estat el projecte específic de la línia entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses. La línia entre la Garriga i Vic es va inaugurar el 1875 i va arribar a Sant Joan el 1880. La construcció de la línia de ferrocarril també va comportar la construcció de tres importants viaductes entre la Garriga i el Figaró. Aquests viaductes encara es conserven i són, de sud a nord: el pont de Can Palau, que és el més gran, i altres de més curtes dimensions a prop del caseriu de Gallicant que salven per separat la riera del Congost i la carretera. Tota aquesta zona estava formada per bancals de vinya, com també ho eren els terrenys expropiats per la construcció de la via del tren el 1890. Cal assenyalar que abans de la construcció de l'estació del Figaró, el tren parava tot just a la sortida del túnel davant d'un baixador més aviat precari. Això va fer néixer la necessitat d'anar a rebre els que arribaven en tren cap al tard amb llums de petroli o "fanalets". Com que els que eren rebuts així eren, sobretot, estiuejants i altres visitants que arribaven a Figaró per la Festa Major, amb els anys, la necessitat esdevingué costum i, avui, s'ha incorporat com acte propi de la Festa Major.

    OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.