Cases del nucli antic de Santa Margarida
Santa Margarida i els Monjos

    Alt Penedès
    Santa Margarida
    Emplaçament
    Al costat de l'església de Santa Margarida, darrera del cementiri municipal dels Monjos.

    Coordenades:

    41.3132
    1.66686
    388412
    4574383
    Número de fitxa
    08251-40
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIV
    Estat de conservació
    Dolent
    esquerdes, brutícia, teulades en mal estat.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 016A09001
    Autoria de la fitxa
    Tríade scp

    Conjunt d'edificacions destinades a habitatges i usos complementaris amb espais lliures o patis a la part posterior. Una de les edificacions fa cantonada amb planta baixa, un espai porxat amb una columna de tambors de pedra de secció circular i capitell quadrangular. La porta d'entrada té brancals i arc rebaixat de pedra. Les obertures són adintellades i petites i hi ha una balconera ampliada amb balcó ampitat. La planta pis és coberta per una teulada a dos vessants. L'altra construcció consta de planta baixa, un pis i planta sotacoberta amb teulada a dos vessants amb un important ràfec, obertures allindades de dimensions més grans que la primera, una de les quals té brancals i llinda de pedra motllurada. Les obertures de sotacoberta són d'arc de mig punt. El conjunt manté una estructura d'aspecte medieval amb els porxos, els ràfecs de coberta i els patis.

    El nucli de població s'esmenta als documents al segle XIV però el lloc ja és esmentat a documents del segle X.

    AA.VV. (1992): 'Catalunya romànica. XIX Penedès i l'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P189-193. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. PUIGCORBÉ, Ramon (1987). Toponimia penedesenca. Assaig etimològic. Vol I. Alt Penedès. Ed. IEP. Sant Sadurní d'Anoia. P.131.