Conjunt arquitectònic format per sis habitatges de cases, construïdes entre mitgeres, d'una sola planta i que formen una unitat tipològica característica de l'època. Mantenen una harmonia compositiva a partir de la simetria de les obertures, que només es trenca per la remunta de la casa del número 50. Les portes i finestres de les cases números 44-46 i la 48-50 es manifesten per l'efecte mirall: les dues entrades, una al costat de l'altra, i les finestres als extrems. Mentre que les cases dels extrems (números 42 i 52) tenen bessones als costats.
Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals. El parament és arrebossat, llis i pintat. Amb un sòcol a la part baixa i coronament amb balustrada, a excepció de la casa del número 52.
Totes les obertures tenen un trencaaigües recrescut del parament que baixa una mica pel lateral. Les finestres són reixades. L'únic element decoratiu és una franja horitzontal de rajola de valència, sota cornisa, on de tant en tant es veu un respirall de la cambra de ventilació.
A la part posterior tenen un patí.
