Casalot del Corto Pio
Vacarisses
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de pagès semi-derruïda situada a la part superior d'un turó que forma un petit altiplà sobre el torrent dels Oms. Es tracta d'una construcció del segle XVIII pràcticament sense modificacions i que conserva perfectament la tipologia constructiva originària. És de planta rectangular, amb planta baixa més un pis/golfes, amb coberta a dues vessants. Les estructures de la casa, llevat de la coberta, es conserven d'empeus. Els murs són de pedra lligada amb morter, amb carreus escairats a les cantoneres. Pràcticament no té obertures, les quals són situades a la primera planta i de petites dimensions. A la façana sud-oest, parcialment derruïda, s'insinua el portal d'entrada amb l'arrencada d'un arc adovellat de pedra tosca. L'espai interior és de dimensions modestes i està compartimentat amb una paret intermitja. Es conserven restes de l'escala d'accés a la primera planta. Una de les habitacions té un forn de pa amb volta de maó molt ben conservat, el qual forma un petit cos adossat que sobresurt de la façana. Al costat nord-oest té adossats uns coberts pràcticament derruïts. A tocar de la casa hi ha una barraca de pedra seca de planta circular.
Per accedir-hi cal prendre un camí en direcció est des de la ctra. B-122, uns 200 m abans del km 14. Cal seguir el camí 1 km aproximadament i, passat un torrent, prendre un trencall en direcció sud-oest per un camí força embrossat. Al cap d'uns 500 m s'arriba a la casa.
Història
Francesc Alsina i Vendranes era el germà petit de Josep Alzina, propietari del mas Alzina (situat en terme de Rellinars, just al termenal amb Vacarisses), i posseïa una peça de terra de 30 jornals situada al "Llatoner" a prop del mas Alzina. El 1759 feia pocs anys que Francesc s'hi havia construït una casa, on residia amb la seva família. Aquesta nova casa pagava un cens de 2 sous i l'any 1780 era coneguda amb el curiós nom de "Fuerte Pio", que després va derivar a "Corto Pio". Vers l'any 1800 havia passat a pertànyer a l'heretat del mas Còdol.
Bibliografia
AA.DD. (2006). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Ajuntament de Vacarisses; Associació Catalana de Municipis i Comarques; SART-FEC, Universitat de vic, fitxa.23
VALLS i PUEYO, Joan (1995). "Els masos Alzina, Costa, Om i Magraner", Balcó de Montserrat, núm. 317 (gener)