Masia amb arrels en una antiga casa forta medieval de la que es conserva una torre de defensa circular que, amb el pas dels anys i el creixement de noves construccions ha quedat envoltada de noves dependències. El seu accés es realitza per un baluart i un pati (en què hi ha un til·ler centenari amb una tanca que indica la data 1883) que fa de distribuidor de les diferents estances.
Des del pati s'accedeix a l'habitatge per la zona més antiga formada per una estructura de planta baixa i pis, i coberta de teula àrab acabada amb un ràfec. El portat és de mig punt adovellat amb una finestra de pedra al damunt i la clau decorada amb l'escut dels Villar.
La masia actual ha estat el producte de diferents ampliacions al llarg dels segles. Destaca, en aquest sentit, el volum de l'esquerra (oest) probablement producte de dues ampliacions, una en època renaixentista i una altre en època modernista. És una estructura de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos, de coberta de teula àrab a 4 vessants. A la façana del primer pis destaquen dues finestres de pedra treballades i un rellotge de sol. El seu interior conserva diferents elements arquitectònics destacats com l'escala de pedra, els festejadors, capitells decorats o baranes, així com un forn o paviments enrajolats. Aquest volum conserva també a la planta baixa un antic celler. El sotacobert es troba a la segona planta i la seva estructura correspon amb la de les funcions d'assecador, donat que està totalment envoltada de finestres i disposa d'un pilar central de pedra ordenant l'espai.
A l’esquerra d’aquest volum, es troba un tercer cos d’adossat, de planta baixa i pis. Disposa d'una galeria coberta que fa de connexió amb el jardí lateral.
La torre circular, d'origen romànic, està situada a la part posterior del conjunt. Té un diàmetre exterior d'aproximadament 5 m i una alçada propera als 14 m, i està dividida en dos pisos. Al primer pis es troba l'antiga porta. Els paraments són construïts amb carreus de mida irregular, lleugerament escairats i disposats en filades.
