Casal de Santa Magdalena (Casal dels Barons, «Castell de Corbera»)
Corbera de Llobregat

    Baix Llobregat
    C/ Major, 1-3
    Emplaçament
    Part alta del nucli urbà de la vila

    Coordenades:

    41.41777
    1.92291
    409989
    4585695
    Número de fitxa
    08072-4
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Modern
    Renaixement
    Segle
    XV-XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Restaurat a principis del segle XX per Jeroni Martorell i Terrats, actualment el sostre no està en bon estat (caiguda de teules, creixement de vegetació...), i hi ha vidres trencats
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Domèstic
    BIC (R-I-51-6316); Catàleg Municipal, 2005, núm. 4
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    SÍ; IPA
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Arquebisbat de Barcelona. C/ Bisbe, 5. 08002 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

    Edifici rectangular de planta baixa i dues plantes amb coberta de dos aiguavessos. Ha sofert diverses reformes, ampliacions i reconstruccions, però conserva l'estil original. Es fonamenta sobre la roca i és bastit amb pedra vermella esmoladora; a les quatre façanes té portals rodons capçats per l'escut amb el corb i algunes finestres tenen detalls ornamentals gòtics d'arc conopial, mentre altres són més sòbries i pràcticament no són decorades. La coberta és de teulada àrab i amb un ràfec d'elements ceràmics comuns. L'edifici és aïllat i envoltat per dues places, safareigs i el recinte dels jardins propers a la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera.

    El casal de Santa Magdalena es va construir al segle XV com a indret d'estatge de pelegrins i devots de Santa Magdalena. Com a conseqüència de l'enderrocament del castell de Corbera el 1714, el casal esdevingué, per cessió d'ús, residència del baró de Corbera, el qual hi va fer construir la planta superior i executar diverses reformes. La possessió del casal fou objecte de litigi entre la rectoria i el batlle, per un costat, i el baró, per un altre costat, el qual sostenia que ell era propietari de l'edifici en raó de la seva condició de senyor directe i alodial; al capdavall, els tribunals van resoldre a favor del baró.

    CATALÀ I ROCA, Pere (1983-84). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CATALÀ I ROCA, Pere (dir.) (1990). Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. 1 CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat I CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). "Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu", Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.