Casa Sebastià Sans i Bori

Sitges

Edifici construït a dos vents, amb un alçat de tres plantes (pb + 1p + golfes) i envoltat d'un jardí limitat per una tanca d'obra i de reixa metàl·lica. La seva planta s'adapta a la parcel·la que ocupa, situada a la cantonada entre els carrers de Sant Isidre i d'Illa de Cuba. Disposa de dues ales articulades mitjançant un vèrtex o xamfrà, en el que se situa la façana principal. En general, el llenguatge formal emprat en la definició estilística dels elements arquitectònics s'emmarca clarament dins de la corrent eclecticista, de la que l'autor de l'obra, Jaume Suñé, és un dels màxims exponents. Les cornises que se situen a la cota dels forjats dels diferents pisos, emfatitzen les visuals horitzontals de la composició, entre les que destaca la del primer pis, configurada com un fris decorat per una greca.
De la façana principal l'element més destacat és, sens dubte, el pòrtic de la planta baixa -constituït per dues columnes d'estil jònic-, que suporta el balcó de balustres del nivell principal. L'obertura d'aquest balcó és de forma rectangular i la part superior apareix flanquejada per unes peanyes suportades per mènsules, sobre les quals s'identifiquen un cercles ornamentals en els que s'identifiquen les inicials del propietari "S.S.". En el segon pis s'identifiquen tres obertures de petites dimensions. El coronament consta d'una cornisa motllurada de notable volum que clou amb un registre d'antefixes de forma semicircular.
Pel que fa a les façanes dels cossos laterals, cal destacar la simetria de la seva composició. Els elements més remarcables són les obertures que corresponen a la planta principal, coronades per timpans triangulars amb els vèrtexs trencat per un segment circular.