Casa Sebastià Costa
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa unifamiliar entre mitgeres que s'inscriu dins l'estètica noucentista, obra del conegut arquitecte Raspall i Mayol. Destaca per un remarcable treball del maó vist en tota la façana.
Presenta planta baixa, pis i golfes caracteritzades per un estil mancada. La façana és de composició simètrica amb totxo vist i sòcols i llindes de pedra. La mansarda està recoberta amb plaques de ceràmica fosca de gran pendent, i consta d'una treballada barana de ferro al llarg de tot el carener. La planta baixa presenta dues grans obertures de llinda plana amb pilastra central. Al primer pis es veuen tres balcons rematats amb arcs esglaonats, amb talons i cimacis, fets de pedra i totxo, units per una imposta - llinda de pedra. Per sota, els tres balcons són units mitjançant una imposta de formes corbes que s'adapta a les reduïdes lloses dels balcons. Les baranes són de brèndoles, fet singular en l'obra de l'arquitecte Raspall.
Les dues obertures de les golfes presenten brancals de totxo, llindes, i coixins de pedra, amb una cornisa discontínua decorada amb permòdols entre les dues finestres.. Els buits són de composició vertical (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).
Al mateix carrer de Santa Anna hi ha un altre edifici (el número 6) conegut amb el mateix nom: Casa Sebastià Costa
Història
La carretera va substituir el camí Ral l'any 1848, i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació que va tenir lloc sobretot a la zona de l’eixample és present també al centre de l’antiga vila medieval.
Concretament, al carrer de Santa Anna es troben nombrosos exemples d’edificacions de substitució que es van impulsar sobretot a partir del tombant de segle XX.
En aquest edifici construït l'any 1928, l'arquitecte Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - La Garriga, 1937) es decanta per l'estil noucentista que va caracteritzar la segona etapa de la seva obra.
Bibliografia
BOHIGAS, Oriol (1961). "Raspall, arquitecto", a Cuadernos de Arquitectura, nº 44.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
MONREAL, Lluís et al. (1997). M. J. Raspall, arquitecte. Barcelona: Fundació "La Caixa".
PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 29.
SESÉ, Jaume (1987b). El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.