Casa Sebastià Costa Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Santa Anna, 13, 08400-GRANOLLERS
Dins el recinte emmurallat de la ciutat

Coordenades:

41.60866
2.28648
440547
4606574
08096-28
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Noucentisme
XX
1928
M. J. Raspall i Mayol
Bo
Legal
PEPHA nou, Núm. R-109
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 15306DG4006E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Edifici entre mitigares que es troba al nucli antic de la ciutat. Presenta planta baixa, pis i golfes de tipus mancada. La façana és de composició simètrica amb totxo vist i sòcols i llindes de pedra. La mansarda està recoberta amb plaques de ceràmica fosca de gran pendent i una treballada barana de ferro al llarg de tot el carener. La planta baixa presenta dues grans obertures adintellades amb pilastra central. Al primer pis existeixen tres balcons rematats amb arc graonat, amb talons i cimacis, de pedra i totxo, units per una imposta - llinda de pedra. Una imposta més uneix per sota, les reduïdes lloses dels balcons, que tenen les baranes amb brendoles tornejades de fusta, fet singular en l'obra de Raspall. Els dos buits de les golfes presenten brancals de totxo i dintells i coixins de pedra, així com una cornisa discontínua amb permòdols entre les dues finestres. Els buits són de composició vertical (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-109

El constructor va ser Joan Llistusella i Figueras (CUSPINERA et alií, 2001). La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que a principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació impulsada pel creixement econòmic té, també, el seu reflex en les noves construccions que, com aquesta, es troben al centre de l'antiga vila medieval.

CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu., PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.