La plaça del Pi es va reformar l'any 1940, moment en què es construeixen els dos blocs residencials de la mà de l'arquitecte Francisco Portillo Quintana (1878 - 1968). El conjunt de cases, conegudes popularment com a "Cases Rius". Del mateix moment és construcció de la Casa Rius del promotor Jaume Rius.
Enric Carafí al programa de Festa Major va fer una descripció molt acurada de l'evolució de la plaça i dels edificis de l'entorn. Al voltant dels anys 1944-1945, en un sector que anteriorment ocupaven els horts de cal Toni Font, cal l'Alió o Bartrolí, Cal l'Andreuet i cal Poc Oli Gran - Llopart, el constructor Jaume Rius i Nolla va desenvolupar una sèrie de torres. Aquestes construccions van donar lloc a la configuració actual de la plaça del Pi, seguint els dissenys de l'arquitecte Francisco Portillo Quintana. En el marc d'aquest projecte, Rius també va urbanitzar l'entorn obrint el carrer Anoia. Originalment, aquesta zona incloïa timbes i un camí al costat del qual corria el rec d'aigües provinents de Sant Miquel i de la Deu del Santfí, utilitzades per regar diversos horts i omplir els safareigs locals, com els de cal Calderer i cal Romà, llocs on molts veïns rentaven. La nova plaça, que més tard va rebre el nom de Jaume Rius en reconeixement del seu desenvolupador, es va convertir en el lloc on se celebra anualment la festa local. A finals dels anys setanta, va recuperar el seu nom popular.
Jaume Rius Nolla, fill de Josep Rius i Antònia Nolla, era descendent de ca l'Agustinet del carrer Major de Gelida, però va néixer al carrer de l'Església de l'Hospitalet de Llobregat on s'havien establert els seus progenitors. Professionalment, Jaume Rius va ser propietari de Construccions Rius va ser un promotor immobiliari amb activitat ja als anys 1930. Després de la guerra Jaume Rius va invertir en diferents promocions a Gelida. La masia Rius, ara propietat de Juvé i Camps, les torres, i les obres de la plaça del Pi, la casa familiar del carrer Sant Antoni i les d'estil pagesívol del carrer Anoia.
