Casa Ràfols
Gelida

    Alt Penedès
    Carrer Major, 18
    188

    Coordenades:

    41.44025
    1.86411
    405108
    4588253
    Número de fitxa
    08091 - 63
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Noucentisme
    Segle
    XX
    Any
    1921
    Josep Graner Prat (mestre d'obres)
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL / Immoble / 8311-I /
    POUM E1-10
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, 2630
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    5284711DF0858S0001DD
    Autoria de la fitxa
    Martí Picas. INSITU SL

    Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant.

    La planta baixa està lleugerament elevada sobre el nivell del terra. Disposa a la planta baixa d'un gran finestral amb una obertura gairebé circular del mur que es decora per la part inferior amb una reixa de forja amb motius vegetals. A la planta pis hi trobem dues finestres enfonsades respecte al mur amb ampits decorats amb plafons ceràmics d'escaquer blanc-i-blau.

    L'element més singular és el frontal amb esgrafiats amb motius vegetals i dos pilarets als extrems. Al centre ressalta un plafó ceràmic de la Mare de Déu de Montserrat. La porta principal, a peu de carrer està rematada amb un arc rebaixat. El mur consta d'una sanefa ceràmica a mitjana altura de la porta, que separa un sòcol de pedra, del revestiment de la paret que ha estat treballat simulant carreus.

    L'edifici construït l'any 1921 era de Manuel Ràfols Xatart i fou edificat pel mestre d'obres Josep Graner i Prat, nascut a Casserres (Berguedà) el 1844 i mort a Barcelona l'any 1928. Graner va rebre el títol de mestre d'obres l'any 1872 i va tenir una prolífica vida professional amb més de 230 obres identificades.

    El carrer Major és una de les artèries principals de Gelida, el qual havia estat un dels camins de descens del castell. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.

    ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.

    CARAFÍ i Morera, Enríc i CIVIL i Vallès, Joan (1972). "El Modernisme a Gelida". Programa Festa Major 1972, pp. 16.

    MARSÉ, Pere, et ali (1984). Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal. Ajuntament de Gelida.

    RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.