Casa Nova d'Erols
Guardiola de Berguedà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa que es coneix com a "Casanova d'Erols" o "Pla d'Erols". Es tracta d'una construcció que ha estat molt reformada per a ús ramader però que conserva la planta baixa de l'antic edifici. Correspon amb un edifici de planta rectangular de dos cossos; un situat a l'extrem de més a ponent i de planta rectangular amb una única planta baixa coberta amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt empostissat de formigó. La façana està ocupada per una àmplia obertura per a facilitar l'entrada i el cobert del bestiar. A la paret de llevant hi ha una segona obertura coronada per un arc rebaixat amb les dovelles disposades a sardinell i amb una aparença molt similar a les pallisses de Pardinella. L'aparell és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars i horitzontals. Les cantonades són de pedra picada. Annex a aquest cos hi ha una altre construcció també rectangular però uns dos metres reculada de l'anterior i de la que tant sols conserva les parets de la planta baixa que en permeten identificar el seu perímetre. Al centre hi ha una obertura que l'utilitza com a cortal. Abans de la reforma del 2002 la casa tenia dos cossos coincidint amb les estructures existents. La casa principal estava situada al cos de més a llevant. Estava composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada era amb llinda de fusta i estaven distribuïdes regularment al llarg de la façana. L'aparell era de maçoneria i a la banda de llevant hi havia un cos afegit que es cobria amb un allargament de la teulada de llevant. El cos aquí avui s'empra com a cobert era utilitzat com a tal i estava cobert amb una teulada a un sol vessant
Josep Claret van poder descriure-la i incorporar-la a l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat abans que fos remodelada ja que la fitxa és de 1982.
Història
La primera notícia que es té de la zona d'Erols correspon al 983 on s'esmenta el lloc d'Erol com a ville Hercule en l'acta de consagració de Sant Llorenç. No n'hem trobat més notícies explícites però el 1295 , una cita fa referència a diversos masos de la població de Sant Vicenç d'Erols que no sabem si seria Sant Vicenç de Rus o seria una església propera i avui del tot desapareguda. Serra i Vilaró l'esmenta dient que "d'aquest lloc no en queda més rastre que el nom del pla d'erols, en la parròquia de Gavarrós. Al segle XIII hi havia una església que suposo que és la mateixa que sant vicens de Cererrols a la qual el 1353 un home de Gavarrós hi feu un llegat. També comenta que aquesta església feia donacions a Sant Genís de Gavarrós. El mas era una de les possessions de l'abat Berenguer IV de sant Llorenç la qual el nombra com a "mas de Sant Vicenç". Per tant no hi ha dubte que prop de la casa hi hauria hagut una església dedicada a Sant Vicenç. La construcció que es conservava abans de la reforma semblava correspondrà amb una obra d'època baix medieval i modern
Bibliografia
BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1993). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186, 203. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). "El Berguedà" Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. CASAS SOLER, QUIM (2004). "La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. ROCA, A, CLARET, J (1982)"Casa del Pla d'Erols". Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i VILARÓ; J (1987). Les Baronies de Pinós i Mataplana.Investigació als seus arxius LLibre III. Centre d'Estudis baganesos. p.89, 119,207 i 305