Casa Miquel Valls
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
POUM, E1-02
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant.
La façana, que manté la simetria d'obertures a la planta baixa i al pis, consta d'un gran balcó corregut que ocupa l'amplada del pis. La porta principal està ubicada al centre, a la que s'accedeix amb una graonada per vèncer el desnivell del carrer. Disposa de dues finestres amb balcó d'ampit i reixa de forja.
L'element més destacat és el frontó superior ondulat, en el que destaca amb un gran "1924" al centre d'un medalló. La casa disposa d'un annex al qual s'entra per un nivell mig pis inferior a la porta d'entrada, a causa del desnivell en el qual destaquen enmig d'ornaments vegetals, dues grans lletres "MV" que correspondrien a la propietat, Miquel Valls. Al segon pis, hi trobem una altra aplicació de motius decoratius florals a la façana.
Història
El carrer del Marquès de Gelida, on s'erigeix la casa Miquel Valls, era una important artèria comercial que s'estenia des de la cruïlla de cal Feló del carrer del Sol fins a l'encreuament actual del carrer Major amb el de Sant Jordi, com es pot apreciar en algunes imatges d'inicis del segle XX. La casa Miquel Valls, un bon exemple de modernisme gelidenc, es va construir l'any 1924, tal com ho indica la inscripció al coronament de la seva façana.
Pel que fa a l'arquitecte de l'obra hi ha dubtes de l'autoria. Algunes fonts l'atribueixen a l'arquitecte municipal de Gelida entre el 1912 i el 1951 Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - 1951) i d'altres a Josep Masdéu i Puigdemasa (1852-1930), arquitecte barceloní responsable d'edificis singulars com can Sala a Barcelona o can Comamala a Sant Vicenç dels Horts. L'estil modernista de la casa Miquel Valls perdura com una manifestació de la riquesa i la diversitat arquitectònica de Gelida.
L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.
El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila.
Bibliografia
ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
ROSSELLÓ, Joan (2022). "Els paletes a Gelida a finals del segle XIX". Programa Festa Major 2022, pp. 66 - 71.
