Casa Mestres - Villa Maria - Casal dels Joves
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici cantoner de planta rectangular, amb un gran pati disposat al lateral i a la part posterior de la finca. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb el caraner perpendicular a la façana principal, i barbacana de fusta. Tres altells sobresurten dels vessants i tenen teuladetes de dues aigües. Està distribuït en soterrani, planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta obertures d'arc apuntat amb els emmarcaments motllurats. A la planta baixa hi ha un gran portal d'accés, mentre que del pis destaca un balcó corregut, amb la llosana ondulada i la barana de ferro també. De fet, totes les reixes que protegeixen les obertures són de forja i estan ben treballades, amb decoració floral. La resta de façanes compten amb obertures rectangulars i els altells també. Algunes tenen un ampit de ceràmica vidrada de color blau. La finca està delimitada per una tanca d'obra destacable que la separa del carrer. Presenta cinc grans pilars rematats amb ceràmica i decoració escultòrica superior, amb trencadís de mosaic i barana de forja. El jardí té alguns camins pavimentats i compta amb certs elements decorats amb ceràmica vidrada acolorida (jardineres de l'escala i una font). La construcció té els paraments arrebossats i pintats. El de la façana principal imita els carreus de pedra picada.
Estilísticament, la construcció té certs trets d'aire modernista (obertures, trencadís, ceràmica vidrada). Aquest element és BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) ja que està inclòs a la declaració del carrer Major (BCIL 7578-I / 09/07/1986 / DOGC 25/03/1987). Tot i això, el 30 de març de 2015, l'ajuntament va iniciar l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per a l'edifici, encara en tramitació.
Història
Originàriament es va concebre com a casa d'estiueig i fou construïda a principis del segle XX. Durant el segon quart de segle fou abandonada i, posteriorment, l'any 1986 passa a ser propietat municipal. Un cop rehabilitat, l'any 1987 va passar a ser la seu del Casal de Joves del municipi fins el 2009. Posteriorment es va tancar. En l'actualitat ha de ser objecte d'una gran rehabilitació i reforma, amb la intenció d'instal·lar-hi un servei municipal destinat a les empreses privades, els treballadors i l'ajuntament, a través d'un centre destinat a l'ocupació i la formació. La finca compta amb un volum auxiliar i una sala d'assaig a la banda de ponent del jardí, que en origen formaven part de la Casa de les Llimes. Aquesta va ser annexionada a la Casa Mestres juntament amb tot el seu terreny.
Bibliografia
AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 54. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2014). "La Casa Mestres". Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 50, p. 15. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2015). "Es demanen ajuts per a la rehabilitació de la Casa Mestres". Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 53, p. 8. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2015). "La Casa Mestres, futur centre de d'ocupació i la formació". Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 57, p. 5. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 26-27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=407 (Consulta: 04-05-2017). IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.
