Es tracta d'un edifici unifamiliar aïllat proper a un llenguatge classicista (noucentista) i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i golfes, encara que aquestes no ocupen la totalitat de la superfície construïda.
Es tracta d'un volum arquitectònic amb una coberta de teules a quatre vessants, envoltat de diversos porxos que formen les terrasses de la planta pis. Dits porxos (així com gairebé les llindes de totes les obertures de la planta baixa) disposen d'arcs de mig punt, i les baranes de les terrasses estan fetes de teules de cantells entre matxons d'obra de reforç. A la façana principal, afrontada al carrer de Josep Carbonell Ferrer, es disposa d'una tribuna semicircular a la planta baixa formada per columnes senzilles que descansen sobre una base (zona de sòcol) d'aplacat de pedra que imita un aparell poligonal. En aquesta façana s'observa la zona corresponent a les golfes, amb una triple obertura rematada per un frontó triangular.
El revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color crema esvaït, on destaquen unes faixes pintades de color marró que emmarquen totes les obertures i els elements decoratius, com ara el frontó esmentat anteriorment. Una faixa simple contínua de les mateixes característiques s'estén a tot el llarg de les façanes de l'edifici, sota mateix del ràfec de la coberta. Aquest disposa d'una volada considerable, però, sense cap motiu decoratiu llevat de la pintura de color marró.
