Casa Manau
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici construït el 1930, de disseny senzill i obrat a maó vist. És de planta rectangular, format per dos cossos (un de davanter i un de posterior). Disposa de planta baixa i pis. La teulada del cos davanter, feta amb teula àrab, és a tres vessants.
La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa al centre hi ha el portal d’entrada, amb una porta de doble fulla de fusta i vidre. A cada costat hi ha una finestra de llinda recta. Damunt de les tres obertures hi ha un rètol o inscripció esgrafiada que diu “Associació de Propietaris de la Floresta Pearson”. Al primer pis hi ha una balconera al centre i una finestra de llinda recta a cada costat. El ràfec conté caps de biga de fusta.
Al cos posterior s'ha sobrealçat la teulada per tal de generar un espai de golfes.
Altres denominacions: Associació de Propietaris de la Floresta Pearson.
Història
Aquest edifici fou construït el 1930 i havia d'acollir l'Associació de Propietaris de la Floresta Pearson. Aquesta associació es va constituir l'any 1919, i el 2019 va celebrar el seu centenari. L'any 1934 es va construir un nou edifici que des d'aleshores va acollir la seu de l'associació.
L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.
Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.
Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.
Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la "bolera" i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.
De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.
Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)
