Gran casal urbà de planta quadrada situat al carrer Major, fent cantonada amb una placeta (probablement formada a costa d’un antic pati), de manera que té una segona façana orientada a llevant.
La façana principal, orientada a migdia, té planta baixa i primer pis en tota la seva extensió, mentre que al nivell superior es diferencien la meitat oest (amb una terrassa) i la meitat est (amb un pis sota coberta). La planta baixa té quatre obertures: d’oest a est, es tracta d’una porta senzilla allindanada amb un escut d’ofici (inclou una tisora i l’any 1562) més amunt; una segona porta allindanada també amb un escut (en aquest cas, no llavorat) més amunt; un gran portal amb arc de mig punt adovellat amb la una creu (amb l’any 1756) i un sol de dotze puntes en relleu a la clau; i, finalment, una finestra. És probable que les dues obertures allindanades corresponguin a antics portals amb arc de mig punt, el que explicaria la posició estranya dels escuts. Entre la segona i la tercera portes hi ha dues finestres més altes, que fan pensar en l’existència d’una escala amb un replà a mitja alçada. Al primer pis, seguint en el mateix ordre, hi trobem dues finestres, un balcó i una altra finestra, alineades amb les obertures de la planta baixa. De totes elles, el balcó és l’única obertura de la qual se’n veu la llinda de pedra. Finalment, hi ha dues obertures senzilles a la planta sota coberta de la meitat est de la façana, entre les quals hi ha una gàrgola representant un animal.
La façana orientada a llevant té tres finestres a nivell del primer pis (una de les quals té una inscripció a la llinda amb una creu i la data “1756”) i tres de més petites al segon pis.
L’aparell és de maçoneria arrebossada. La coberta és a doble vessant, cap a nord i cap a sud.
Les dates conservades fixen un origen de la casa almenys al segle XVI, possiblement amb una reforma important al segle XVIII.
