Casa de Sant Quintí (antiga rectoria)
Montclar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La casa de Sant Quintí es troba al costat de l'església de Sant Quintí, a la banda sud. L'edifici es troba abandonat i en mal estat de conservació, tot i que conserva la teulada. La casa està formada per dos cossos adjacents que es troben Inter seccionats pels angles, tots dos són de planta rectangular. El cos principal és el situat més al nord, orientat est-oest, de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre al sud, però amb el carener lleugerament més alt que l'altre edifici i la meitat de la coberta està enderrocada. La porta es troba a la façana sud i és d'arc rebaixat amb dovelles de pedra tallada; amb una finestra situada a sobre a nivell del pis. L'edifici situat més al sud està compost per planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular al carener del primer cos. Té dues portes d'accés amb llinda horitzontal a la façana que s'obren a ponent, i una tercera porta oberta a la façana sud. Els dos edificis segueixen els mateixos criteris constructius, murs de pedra petita i cantoneres ben tallades, amb obertures petites, amb llindes i brancals de pedra i de maó al pis del segon edifici. Una part important del mur de la façana orientada a llevant del segon edifici està refeta amb paret de maó.
Història
L'església contigua de Sant Quintí de Montclar, sufragània de Sant Martí de Montclar i dins el bisbat d'Urgell, la trobem documentada des del segle XI. L'any 1020, en una venda feta per Guinedella a un tal Ramon, d'un alou al terme del castell d'Avià, al lloc de Clarà, citant com un dels límits d'aquest alou l'església de Sant Quintí (et de meride ad ipsa eclesia sancti Quintini) (AA.VV., 1985: 320). L'església mantenia el seu lligam amb la parroquial el segle XVIII, tot i que actualment resta sense culte i es troba en semi ruïna.
La casa de Sant Quintí, situada al costat de l'església, faria també funcions de rectoria, tot i que la seva estructura és la característica d'una masia senzilla. La primera dada documental la trobem el 1673 en el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, Mariana Ribera alias Pujol, on es recullen comptes per les obres de Sant Quintí, donats per l'obrer Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí. Aquesta informació ens proporciona el nom de la casa i ens permet esbrinar que també es devia utilitzar com a rectoria. A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserva també un Llibre de Baptismes i defuncions 1567-1652 de Sant Martí de Montclar i la sufragània de Sant Quintí.
L'estructura general de la casa mostra un edifici d'època moderna, tot i que possiblement ja existís poc després de la construcció de l'església destinat a habitatge del capellà.
Bibliografia
AA.DD. . (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
