Es tracta d'un immoble a quatre vents que consta de planta baixa, pis i golfes amb una torre mirador.
L'estructura de la casa es compon de tres crugies paral·leles. Destaca la central, que sobresurt en planta i alçat, i és per on trobem l'accés principal de l'immoble, un arc de mig punt de maó. Aquesta part de l'edifici que queda remarcada per una balconada en el primer pis, i amb l'escala situada en el centre de l'edifici i la torre mirador. Les cobertes són a dos vessants, excepte en el mirador que és de quatre vessants, de teula àrab amb un ràfec ceràmic. Les obertures presenten un emmarcament de maó i diverses solucions en els diferents pisos. El revestiment original de les façanes és un estucat de calç, que ha estat emmascarat per l'aplicació de successives capes de pintura, al llarg dels anys. A sota de la pintura hi podria haver esgrafiats, molt propis de l'obra de l'arquitecte.
Destaquen dos elements decoratius, la clau de l'arc de la porta amb la data de 1908, i la imatge de la Immaculada, en la cantonada sud-oest, de cara al carrer.
Pel que fa a l'interior trobem sostres d'embigat de ferro, i revoltons, recolzats en les parets perimetrals, sense estructures portants interiors, diferents de la caixa de parets que conforma les tres crugies. El paviment és de mosaic.
El conjunt de la Casa de les Monges està integrat per la casa, pròpiament dita, i el pati/jardí, delimitat per una tanca. Dins l'àmbit definit per la tanca, a part de la casa, hi ha dos edificis annexos, adossats a la tanca, al nord de la finca. El cos ubicat a l'est, forma part de l'obra original, mentre que el del cantó oest, fou afegit posterior.
El mur que delimita la finca i tanca el jardí està construït amb maçoneria carejada, amb un remat ceràmic. A la façana oest del recinte, el mur presenta una línia de sòcol de ceràmica, i la presència de pilars, de fàbrica ceràmica, en la formació dels portals, el principal, centrat en la façana, i el secundari, amb un curiós arc en quart de cercle, en el seu extrem nord.