Casa de l'avinguda Tarruell número 42
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d'estil eclèctic construït entorn de la dècada de 1920. És de planta rectangular, amb un cos davanter, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.
La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un cos davanter adossat a la part esquerra que sobresurt del pla de façana. La planta baixa presenta un mur compacte amb un portal central, amb arc de mig punt i motllurat. Damunt de la porta dues escales condueixen a un replà situat sobre el portal. L'escala i la terrassa superior compten amb balustrades de peces de morter modelat entre pilastrons.
Al primer pis al cos situat a l'esquerra hi ha un finestral amb llinda recta i una motllura al damunt. Al cos central hi ha el portal d'entrada a l'habitatge, amb arc de mig punt i porta de doble fulla de fusta. A la dreta hi ha una finestra quadrada amb dos porticons de fusta exteriors. Al nivell de les golfes al cos esquerre hi ha una petita finestra amb llinda recta. Al cos dret s'hi observa una finestra horitzontal, també amb llinda recta. La façana és arrebossada de color crema, i els angles ressalten amb un estucat a imitació de carreus. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb arquitraus.
Història
Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquest xalet hauria estat construït l'any 1929.
L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.
Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.
Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.
Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la "bolera" i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.
De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.
Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)
