Casa Castellví
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'edifici és una casa entre mitgeres de les quals Joan Rosselló (2018) identifica amb les cases de Senyor. Aquests edificis són possibles gràcies a la unió de dues parcel·les. A la part posterior, generalment s'hi deixava espai per un jardí.
La distribució interna en tres crugies deixava la central per les estances de serveis i escales, i la posterior i davantera, amb millor il·luminació per habitacions i estances. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra buixardada a la façana.
La planta baixa de la casa ha estat modificada traslladant la porta d'entrada del centre original, a un lateral, per ampliar-ne el local comercial. A partir del primer pis ja trobem la façana original, en què tres balcons individuals, el central lleugerament més ample, i tots amb barana de forja, permeten la sortida de tres grans portes amb persiana enrotllada. Les tres sortides del balcó les quals estan decorades amb cornises lineals amb mènsules voltades.
El segon pis es caracteritza per un balcó corregut també de barana de forja amb sis sortides. Una gran cornisa de trencaaigües separa el tester recte amb un arquet de mig punt al centre, en el qual figura la data de construcció, 1891.
Història
La casa Castellví és, juntament amb la casa Pascual Boatella, l'única casa del tipus senyor que Pascual Batlle va construir. En aquest cas, la propietat era de Lluís Castellví Vendrell, comerciant Barceloní, el qual es va construir la casa com a residència familiar d'estiu l'any 1891.
El mes de juny de l'any 2017 la comunitat de propietaris de la casa de Lluís Castellví va iniciar la seva restauració. Els treballs han inclòs la retirada de marbres inapropiats situats a la planta baixa. Durant les tasques de restauració, a la capçalera es va pintar la data de construcció, 1891, que s'havia perdut.
Bibliografia
ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
CARAFÍ, Enric (2016). "Al peu del canó". Programa Festa Major 2012, pp. 75-86.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.
ROSSELLÓ, Joan (1988). "La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual." Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.
ROSSELLÓ, Joan (1989). “L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.
