El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Cal pensar doncs, que les cases del carrer de la font també foren bastides en aquest període. Els treballs al camp -vinya, cereals, horta- junt amb l'activitat ramadera, serien els eixos de l'economia familiar. De fet, el cos original de la casa està organitzat conforme el clàssic repartiment d'àrea productiva a la planta baixa, residència al primer pis, i magatzem al segon, i d'acord amb el desenvolupament econòmic del poble. És a dir, al llarg del segle XVIII i XIX el conreu de la vinya té un creixement molt important. Aquesta abundància econòmica es visible amb les modificacions i ampliacions arquitectòniques, adquirint les cases l'aspecte i fisonomia actual.
