Casa Carme Montserrat Dexeus
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'edifici entre mitgeres, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, consta de soterrani, planta baixa i pis.
La façana principal, orientada al carrer Jaume Via, és simètrica amb un portal central flanquejat per dues grans finestres rectangulars amb reixa de forja. Al pis hi trobem un balcó central amb barana de forja flanquejat per dues finestres rectangulars. La testera arrenca amb una gran cornisa amb quatre mènsules i tres respiralls intercalats. Sobre la cornisa, al centre hi trobem un plafó ceràmic que mostra un sagrat cor, que està coronat per una decoració de motius vegetals.
Un altre element característic de la façana és l'emmarcament de la porta, que es complementa amb flors a les finestres i balcó del pis. La façana mostra alguns detalls estilístics diversos propers al noucentisme i el modernisme.
La fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'anomena com a casa del Senyor Font. S'ha corregit el nom per indicació de la Comissió de Patrimoni de Gelida.
Història
Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al número 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.
La casa Carme Montserrat Dexeus és un edifici que ubicaríem al 1r terç del segle XX. Segons el cadastre estaríem parlant d'una construcció de l'any 1930, si bé creiem que és anterior per la tipologia arquitectònica de l'edifici. Carme Montserrat Dexeus era estiuejant a Gelida i germana del pintor Cristòfol Montserrat i Jorba (1866-1935) qui va ser un pintor català reconegut especialment pel seu treball en el gènere del retrat durant els segles XIX i XX. Nascut a Barcelona i resident també en aquesta ciutat fins a la seva mort, va deixar un llegat significatiu en el món artístic català. Una de les seves deixebles fou Elvira Malagarriga i Ormart, o Armart, va ser una pintora catalana nascuda a Barcelona el 1886 i morta el 1938. Es va destacar en la creació de retrats, paisatges i naturaleses mortes la qual va pintar en diferents ocasions el poble de Gelida, com en el cas del paisatge que va pintar de la casa Monturiol l'any 1910.
Bibliografia
RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.
