Casa Campmany
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10250-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Casa unifamiliar construïda a la rambla de Sant Just, un vial caracteritzat per una urbanització de cases aïllades envoltades de jardí. Edifici rectangular de planta semisoterrada, baixa, pis i golfes, amb un cos de tribuna que sobresurt d'una de les façanes. A la planta baixa, les obertures rectangulars senzilles contrasten amb la porta d'accés de la façana que dona al carrer, que està emmarcada per motllures de marbre blanc. Al primer pis, es manté la mateixa simplicitat en les obertures, algunes d'elles emmarcades amb brancals i llindes de terracota. Per sobre del primer pis destaquen una sèrie d'ulls de bou de les golfes, que recorren tot el perímetre de la construcció, emmarcats també per elements ceràmics de terracota.
A la façana que dona al carrer Major destaca una tribuna amb obertures amb llinda d'arc de mig punt a la planta baixa, que queden emmarcades per motllures de color blanc. A l'altura del primer pis, la coberta de la tribuna dona lloc a una terrassa amb una balustrada de terracota, terrassa a la qual s'accedeix a través d'una porta amb llinda d'arc de mig punt.
La coberta és de teula àrab a quatre aiguavessos amb ràfecs ben marcats, per protegir la façana de les inclemències del temps, que presenten motllures de terracota. Sobre la coberta hi ha diverses finestres basculants que proporcionen llum i ventilació a les golfes. Tota la façana està revocada amb morter de color vermellós que contrasta amb les motllures blanques d'algunes obertures.
Història
Projecte de l’arquitecte Isidre Puig Boada, la casa va ser un encàrrec del matrimoni format per César Campmany Campmany i Raimunda Presas Xirinachs. L’edifici va ser realitzat pels constructors Jaume Pi, Francesc Sèculi i Vicenç Campreciós, entre els anys 1932 i 1933.
Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola l’any 1936, la casa quedà abandonada pels seus propietaris, sent incautada i reconvertida en un hospital de sang administrat per la Creu Roja local. En aquest hospital, van ser atesos els ferits del bombardeig que patí la població l’octubre de 1938 i el 25 de gener del 1939.
Un cop acabada la guerra, la Raimunda Presas va recuperar l’immoble, sent la seva residència fins a l’any 1961 juntament amb uns nebots i una minyona. Posada a la venda, els nous propietaris serien els senyors Corberó fins a l’any 2003 quan novament es va vendre als propietaris actuals.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 53 Ajuntament de Sant Just Desvern.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 22. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
