Casa al c/ Major, 164
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana.
La façana és plana, i està pintada de color salmó excepte els guardapols que recerquen les obertures, les motllures, les mènsules, els respiralls superiors i els elements verticals del parapet superior, que són de color crema. Presenta dues obertures en cada nivell d'alçada.
El primer pis té una porta, a l'esquerra, d'arc de punt rodó, i a dreta un segon buit de traça horitzontal, segurament modificat amb relació a l'obertura original. Al segon pis, a esquerra hi ha una antiga finestra recercada i cegada, i a dreta, un balcó d'ampit situat sobre una motllura triple, i amb barana de brèndoles recaragolades. La porta està protegida amb persiana canadenca.
Les motllures remarquen visualment l'alçat entre la planta baixa, el segon pis i l'entaulament. A sobre de la motllura del segon pis hi ha dos respiralls. La separació del cos central i l'entaulament no és plana com la resta de motllures, sinó que sobresurt un ressalt sostingut per sis mènsules.
El remat de la casa és un ampit que conforma el fris.
Història
A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.
Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.
Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.
Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten una certa uniformitat estilística al conjunt ja que les façanes tradicionals generalment tenen tres obertures: el portal, el balcó i les finestres de planta baixa
Bibliografia
BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no vigent. Inèdit.
