Carreus amb figures a la barraca de l'era de Can Pasteller

Martorell

Els elements objecte de catàleg son dos carreus decorats, de factura diacrònica, tallats en dos blocs rectangulars de pedra sorrenca de color vermell, col·locats un a tocar de l'altre en posició horitzontal. El que sembla més antic amida uns 60 cm d'alçària per uns 25 cm d'amplària. L'altre té una alçaria d'uns 60 cm i una amplària de 40 cm, aproximadament i a la base la inscripció 1754, que podria indicar la data de construcció de la pallissa. La pallissa és un edifici rectangular que amida 13 m de llargària per 6,70 m d'amplària, aproximadament i està precedida, a migdia, per un porxo de 5 m d'amplària que recolza sobre uns pilarets cilíndrics de fusta cobert amb fibrociment, que ocupa una part del que havia estat l'era. L'edifici principal ha perdut la coberta, a un vessant i es troba en estat ruïnós i a més a l'entorn hi ha un abocador incontrolat amb una gran acumulació de runa i deixalles. Els dos fragments escultòrics estan situats a la façana meridional de l'edifici, sobre la porta de entrada en una posició centrada i un d'ells delimita, a més, el brancal de una finestra. Fragment 1: Representació en relleu d'una figura, probablement masculina, col·locada dreta en posició frontal. El cap, té forma ovoide i està envoltat per un nimbe, els ulls són ametllats, els pòmuls estan molt marcats i el pentinat és en serrell. La boca té la comissura horitzontal i el nas està desdibuixat per efecte de l'erosió. El coll es llarg, estret i cilíndric. El cos, de forma troncocònica està vestit amb saia, a la qual s'endevinen unes incisions, poc fondes, que podrien representar els plecs. Les cames són visibles a l'alçaria dels panxells, però en aquesta part el relleu està molt perdut i només s'albiren algunes traces de la base del relleu. El braç esquerre està col·locat en alt, amb la mà oberta a l'alçaria del cap, amb la posició típica de les representacions d'orants, però a diferencia d'aquestes el braç dret està col·locat en repòs amb un plec a l'alçaria del colze, l'avantbraç molt curt i la mà a l'alçaria sobre la panxa.
Aquesta peça podria haver format part de la decoració de l'església de Santa Margarida, que es troba molt a prop. La datació és incerta però la iconografia, el traç i el tractament del vestit fan suposar que es podria tractar d'una peça visigòtica datable entre els segles VII i VIII, i que probablement podria pertànyer a la fase de monumentalització de l'església paleocristiana que els excavadors han datat al segle VII. A la segona meitat del segle XII, l'església paleocristiana va ser enderrocada i substituïda per l'edifici romànic que es va bastir de bell nou i només es va aprofitar el vell edifici visigòtic a la base dels fonaments. Fragment 2: Té una representació incisa molt esquemàtica a la qual hi ha una escena amb una figura humana flanquejada a banda i banda per altres dos personatges de mida més petita que semblen gairebé gargots, tots tres personatges van ser esbossats dempeus. El personatge principal presenta certes similituds amb el del fragment número 1, però en aquest cas l'execució i el traç són molt més esquemàtics. Està dibuixat en posició frontal i el cap té forma de bombeta amb el coll molt gruixut. Els ulls estan reduïts al traçat d'unes celles curvilínies lligades al nas, la boca és desproporcionada. El cos és ovoide, potser indicant que el personatge va vestit amb túnica curta, i la part de les cames que sobresurt de la roba està definida per una senzilla incisió que acaba en angle recte per representar els peus. Els braços estan dibuixats també amb una sola línia cadascú amb les mans que semblen voler ajuntar-se a l'alçada del clatell. Amb aquesta posició defineixen una el·lipsi a l'entorn del coll.