Pel que sembla, l'origen d'aquest vial es podria remuntar a l'època medieval (està documentat el pas de Sant Francesc d'Assís per la vila l'any 1211, fent estada al Mas Vell del Lledoner). De fet, el castell de Cervelló controlava aquest traçat i la quadra de Vallirana, que en depenia. Durant el segle XVI (1599), la documentació parla d'un camí per anar de Barcelona a Vilafranca. Posteriorment, la primera xarxa de carreteres radials d'Espanya ja incloïa l'actual N-340 l'any 1761, tot i que aquesta via no era radial com la resta, que sortien de Madrid. La via comunica Cadis amb Barcelona per la costa mediterrània. El primer tram construït fou el de Barcelona a Vilafranca, fet per enginyers militars. Una ordre del 10 de juny de l'any 1761, feta per Carles III, la va donar a conèixer com a "Carretera de Catalunya". La principal infraestructura del vial, el pont del Lledoner, es va construïr entre els anys 1771 i 1803. El tram que afectaria el carrer Major actual de Vallirana, entre Cervelló i can Julià, fou bastit l'any 1772. El traçat ha patit diverses destruccions i reformes al llarg del temps, destacant-ne la voladura dels ponts durant la guerra Civil. En l'actualitat, la via està essent desdoblada a l'alçada del nucli urbà, per desviar el trànsit rodat del centre. Es tracta de la famosa variant de Vallirana, profusament reclamada des dels anys 80 del segle XX.
