Carrers de la Torre i de la Creu i jardins de llevant del monestir

Sant Cugat del Vallès

Amb motiu de les obres de remodelació urbanística dels entorn del Monestir de Sant Cugat, es van realitzar diverses intervencions arqueològiques als carrers de la Torre, de la Creu i als Jardins de Llevant del Monestir, que van tenir lloc entre l’agost de 2002 i el març de 2003.

Al carrer de la Torre es va documentar un estrat molt regular que seria el nivell d'ús. A l'excavació, practicant una rasa, van aparèixer fragments de ceràmica vidriada i una claveguera d'època moderna, formada per una filada de pedres de base plana ajuntades amb morter de calç. També, es va descobrir que unes pedres tapaven una canalització amb parets laterals feta de pedra i morter amb maons posats de manera transversal. Al seu interior, es va trobar ceràmica blava catalana i vidriada de colors verd i mel. En aquesta mateixa rasa es van localitzar dues clavegueres més, una mina d'aigua que, segons sembla, comunica amb la Torre Negra, i un mur de contenció de la carretera de Cerdanyola, datat durant la dictadura de Primo de Rivera, entre els anys 1923 i 1929.

Al carrer de la Creu, la intervenció arqueològica realitzada amb cates van donar resultats negatius. El terreny havia estat ja trinxat amb canalitzacions anteriors. En aquest carrer, hi havia un solar d'una casa, cantonada amb el carrer Francesc Macià, i es va procedir a fer una rasa. En aquest punt, es van trobar dos dipòsits, construïts amb maó, amb ús de fossa sèptica. Al carrer, va aparèixer un cup de vi recobert amb cairons de color marró.

Als Jardins de Llevant es van localitzar sis tombes i restes òssies de tres persones més. Aquesta petita necròpolis estava situada al davant de la Torre del Priorat, però amb una cronologia anterior a la muralla de Llevant. Són tombes antropomorfes, possiblement del segle X, excavades en l'argila natural i amb orientació est – oest. També s'han documentat restes entre els segles V i VI, d'època paleocristiana. El material d'aquesta fase és ceràmica africana clara del tipus D i ceràmica comuna, dues vores de vidre datables entre el segle V i la primera meitat del segle VI. Igualment, es va trobar un forn, dos locus i tres abocaments de cendres amb ceràmica i ossos. El forn era de cocció de tègula i maons, possiblement vinculat amb la construcció de la primera basílica paleocristiana. Els dos lacus identificats estarien relacionats amb la producció de vi, oli o cervesa. Es va trobar en els dipòsits alguns fragments d'àmfora africana, i en un forat excavat al terreny natural, una possible sitja, amb material divers, des de l'època tardoromana fins a l'època moderna, amb ceràmica de color blau i vidriada. Tanmateix, va aparèixer una filada de maons, situats en el terreny natural, en direcció est – oest, vinculat amb tègula. Adossat a la Torre del Priorat es va descobrir un mur, d'època moderna, situat en direcció est – oest amb pedres lligades amb morter de calç, graves i trossos de ceràmica vidrada.

Amb relació al terreny, la topografia va patir molts canvis al voltant del monestir, amb reompliments, rebaixos i anivellaments. Aquest darrer terme va ser intens quan es va reblir el fossat de llevant, entre els segles XVI i l'ús del terreny com a horts. Al carrer de la Torre es va documentar la presència d'argiles naturals a gran profunditat. Igualment, al carrer de la Creu, els nivells estaven barrejats arran de les diverses reformes realitzades al subsol propi de l'obertura de canalitzacions. A la zona dels jardins, els anivellaments portats a cap durant diversos períodes històrics va ocasionar la desaparició de restes arqueològiques i se'n van conservar únicament les excavades a gran profunditat, tal com s'ha vist, amb restes d'un forn, dos lacus, tres abocaments i restes d'una necròpolis.