Tot i que hi ha indicis anteriors, la transhumància està documentada a Catalunya des del segle XI (el primer document que parla d'una carrerada o camí ramader és de l'any 1055). Pel que fa a les serres litorals del Garraf-Penedès, durant el segle XX, els ramats que pasturaven a l'estiu a la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà baixaven a l'hivern a aquesta zona mitjançant diversos camins ramaders de traçat vertical nord-sud. Tot i que no es pot assegurar, és força probable que aquest camí baixés del Ripollès cap a Martorell i Begues, passant pel camí vell de Vallirana a Begues, pel coll de la Creu d'Ardenya. És probable que abans del segle XVIII (moment de construcció del pont de Molins de Rei), els ramats creuessin el riu Llobregat pel pont del Diable de Martorell (d'origen romà). Segons en Josep Romagosa del Mas de les Fonts, la carrerada era utilitzada pels valliranencs per anar cap a Begues. També recorda la presència de pastors transhumants procedents de Queralbs i Pardines dins la finca del Mas de les Fonts fins a finals dels anys 60. Per altra banda, segons en Francesc Ollé, alguns ramats transhumants que venien de Castellar de n'Hug i Queralbs pasturaven a can Montané.
