Carrerada d'Ardenya
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un petit tram del camí ramader d'Ardenya en direcció a Begues dins del terme municipal de Vallirana. S'inicia al marge esquerre del camí vell de Vallirana a Begues, abans d'arribar a la creu d'Ardenya. El traçat és força estret per la crescuda de la vegetació dels voltants i disposat en una lleugera pendent. Es troba empedrat amb pedra de diferents mides disposada desordenadament, amb molta grava lliure. La secció és una mica corbada, sobretot als laterals, probablement per l'acció de l'aigua de la pluja.
Història
Tot i que hi ha indicis anteriors, la transhumància està documentada a Catalunya des del segle XI (el primer document que parla d'una carrerada o camí ramader és de l'any 1055). Pel que fa a les serres litorals del Garraf-Penedès, durant el segle XX, els ramats que pasturaven a l'estiu a la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà baixaven a l'hivern a aquesta zona mitjançant diversos camins ramaders de traçat vertical nord-sud. Tot i que no es pot assegurar, és força probable que aquest camí baixés del Ripollès cap a Martorell i Begues, passant pel camí vell de Vallirana a Begues, pel coll de la Creu d'Ardenya. És probable que abans del segle XVIII (moment de construcció del pont de Molins de Rei), els ramats creuessin el riu Llobregat pel pont del Diable de Martorell (d'origen romà). Segons en Josep Romagosa del Mas de les Fonts, la carrerada era utilitzada pels valliranencs per anar cap a Begues. També recorda la presència de pastors transhumants procedents de Queralbs i Pardines dins la finca del Mas de les Fonts fins a finals dels anys 60. Per altra banda, segons en Francesc Ollé, alguns ramats transhumants que venien de Castellar de n'Hug i Queralbs pasturaven a can Montané.
Bibliografia
PARELLADA VILADOMS, Xavier (2013). "Comunicacions medievals en una terra de frontera: els camins ramaders a Begues". Dins VI Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà Territori de Frontera a l'Alta Edat Mitjana. Sant Boi de Llobregat: Centre d'Estudis Santboians, p. 63-69, 72.
