Carrer del Pont
Aiguafreda
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer del Pont està situat entre la carretera de Ribes i la plaça Major, des d'on canvia de denominació pel de carrer Major. Al primer tram, fins a la confluència amb el carrer de Mossèn Josep Salvans, s'hi conserven diverses cases construïdes al segle XIX, excepte Can Perera, construïda entre els segles XVII i XVIII. Són edificis entre mitgeres, de dos o tres nivells d'alçat amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La majoria de portals són d'arc pla o d'arc escarser arrebossat o de pedra carejada, en alguns casos datats (com el número 5). Tant l'edifici de la rectoria com el de Can Mestret s'obren vers a migdia amb galeries porticades. Al tram final del carrer s'hi conserven diverses cases senyorials de principi del segle XX, com la Torre Viader o Can Franquesa. Les façanes són arrebossades i pintades, entre les que destaca la de la rectoria, decorada amb esgrafiats. Moltes de les cases antigues han estat enderrocades per construir-hi habitatges moderns.
El seu nom fa referència al Pont de l'Abella on anava a parar i que va ser construït l'any 1740.
Història
El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra. Des del segle XVIII alguns d'aquests edificis van ser reemplaçats per construccions més grans, que havien de complir tant les funcions residencials com d'hostaleria. L'increment del tràfic al seu pas per la vall del Congost i pel nucli d'Aiguafreda va ser el motiu perquè a mitjans del segle XIX es construís la carretera de Ribes. Amb això, es va alleugerir el volum de passatgers i mercaderies que passaven pel centre de la població però, per contra, va significar el tancament dels tallers d'artesans i d'hostals que fins aleshores hi havia establerts. A principi del segle XX van començar a construir-se cases d'estiueig al carrer del Pont i al sector de ponent de la nova carretera. En el context de la Guerra Civil, el carrer del Pont va canviar de denominació per carrer Valldeneu i de la Victòria. Des de mitjans del segle XX, moltes de les cases primigènies van ser enderrocades o reformades per habilitar-hi habitatges moderns.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.