El carrer es troba bastit a l'extrem de migdia de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament "va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya", i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. L'any 1780, "es va establir el darrer solar del carrer del Mur, pel cantó del castell: el beneficiari fou el comerciant Roc Brufau" (Muset 2006: 28). Brufau "va comprar un pati a sota l'Era Vella del Castell (ara plaça del Castell)" (Muset 2006: 31), tot i que anava acompanyat d'una sèrie de requisits imposats per les autoritats locals, amb l'objectiu d'afavorir el trànsit de persones i animals mitjançant l'obertura de carrers i zones de pas: "a sas costas, (la) paret de bals que és enfrente de detràs de la iglésia, en forma de mitja lluna, pujant-la de pedra i de fanch fins al terra", i a deixar 18 pams de carrer "a la part de sol ixent per poder puyar lliurament a l'hera vella" (Muset 2006: 33). Com es pot veure doncs, la construcció de la casa de cal Parés l'any 1782 va contribuir a la consolidació de l'estructura actual del carrer del Castell, així com la del carrer del Mur (Muset 2006: 28-29).
