Segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, la primera referència documental al lloc anomenat "Campo de Lupis" es remunta a l'any 991. Tot i així, es possible l'ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita una propietat i diu "(...) in termine de Olerdula i delimitada de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos (probablement Cantallops), de occiduo in termine de S. Stefani, de circi in termine de Subiratus". Daltra bandam en un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d'un manso. En aquest document consta que "in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione" hi ha "ipso mansos de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis" (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110). Amb seguretat, la primera referència documental al lloc "Campo de Lupis" es remunta a l'any 991. Tot i així, sembla que el possible ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos; "in termine de Olerdula (..) de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos (..). En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. Dins el "Nomenclàtor" de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura l'Aldea de Cantallops amb unes dimensions gairebé idèntiques a les de Les Cabòries, amb 34 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). En un establiment datat el 26 de juliol de 1176, recollit al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110, apareix com el nom d'un mas. En aquest document consta que "ipso manso de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lups" (JUNQUERAS, MARTÍ, 200). Hi ha antecedents històrics sobre l'existència d'una capella de Santa Margarida, així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament deixà una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida de Cantallops, i el 1729 el Visitador General de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet fossin a arreglar la capella de Santa Margarida de Cantallops (ESCOFET, 1981)". La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un Llop Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el "Campo de Lupo" (Cantallops?), encomanat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).
