Petit carrer que discorre paral·lel al carrer Major just al Nord del mateix. De fet, els patis del darrera de les cases del carrer Major formen la vora sud -parells- del carrer de Sant Esteve. Per la part est s'hi accedeix per la Rambla Josep Tarradellas, mentre que per la part oest el carrer gira en 90 graus fins a desembocar al carrer Major.
Es tracta d'un carrer força curt que conforma un conjunt heterogeni però que conserva un testimoni de l'arquitectura popular i tradicional del nucli urbà primitiu de Cervelló. Com ja s'ha dit, el costat sud està format per horts, patis i coberts posteriors de les cases del carrer Major, algunes d'elles reformades molt modernament, conformant un seguit de façanes relativament poc interessant.
A l'altre banda encara es conserven diverses edificacions amb caràcter tradicional. Els principals edificis són:
- Sant Esteve, 7 - Cal Purroig
- Sant Esteve, 9
- Sant Esteve, 11
- Sant Esteve, 13 - Ca l'Armengol Tres
- Sant Esteve, 15
- Sant Esteve, 17
- Sant Esteve, 19
- Sant Esteve, 21
La primera casa (cal Purroig) presenta forma de masia encara que sempre va estar al nucli urbà, però la resta es tracta de d'edificacions tradicionals entre mitgeres. Es desenvolupen en planta baixa i pis i coberta a doble vessant amb tortugada, sense gaires variacions. Segons informacions orals, al carrer hi havia un pou i safareig, així com un forn que tenia la boca des de dins de ca l'Armengol Tres.
El número 11 presenta la data de 1801 a l'arc d'entrada. Aquest edifici presenta una altra entrada auxiliar on el propietari va fer posar, fa pocs anys, una inscripció en pedra vermella amb la data 1711, ja que era la data més antiga que apareixia als documents de propietat.
La número 13 (Ca l'Armengol Tres) conserva al seu interior la boca d'un forn domèstic que s'havia situat a l'exterior i una decoració als entrebigats feta en guix emmotllat amb motius de creus i palmes.
Les cases 17, 19 i 21 presenten al davant un petit barri, i al darrere es troben les cases. La número 17 va ser reformada a inicis del segle XX conservant un façana de tipus modernista amb frontó curvilini.
