Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament als segles XVII i XVIII, que segueix un traçat transversal entre els dos antics portals del recinte murat. Adopta una direcció força rectilínia, però a la banda sud tomba lleugerament cap on hi havia l’antic portal de Manresa. Hi predomina un tipus de casa unifamiliar popular propi del segle XVIII i, sobretot, del XIX. Solen ser cases de planta baixa més un o dos pisos, amb les façanes distribuïdes en base a dos eixos d’obertures. En són exemples les cases número 12 (ca la Tieta) o la número 35. Són poques les que han conservat les llindes i brancals de pedra picada, mentre que la majoria d’obertures superiors s’han transformat en balcons.
Al llarg del carrer moltes de les cases han estat reformades o substituïdes amb construccions de nova planta i amb un format més modern, sobretot a finals del segle XIX o al tombant de segle XX. Entre aquestes cal fer esment d’alguna casa que ha incorporat elements d’influència modernista, com les número 23 o 32, o que segueixen una línia d’influència noucentista, com la casa número 34.
A la casa número 19 es conserva una capelleta feta el 1774 i reconstruïda el 1954 amb una imatge de sant Domingo de Guzmán. És el motiu pel qual el carrer va adoptar oficialment aquest nom. Com a element singular cal destacar també el plafó ceràmic a la casa número 48, característic de les campanyes per fomentar la bona parla.
Pel costat de ponent les cases conformaven el límit del perímetre murallat de la població, de manera que les mateixes façanes dels darreres constituïen la muralla. Fins fa uns quants anys en aquest sector encara s’hi podia veure un pany de mur de tàpia que s’atribuïa a aquesta muralla. Amb les noves construccions ara ja no és visible.
Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 178).
