Petit nucli que forma un carrer o raval pagès amb quatre cases, actualment en estat d'abandó, gairebé en ruïna. Es troba emplaçat dins la propietat del mas de la Vall de Vilaramó, en un altiplà sobre la vall formada pel torrent de cal Cisteller i prop del camí que va cap al mas principal. El nom tradicional de les quatre cases (de dreta a esquerra) és cal Patafi, cal Patafi-2, cal Ramon i cal Músic. Consta d'una sola edificació, de planta rectangular i amb planta baixa més un pis i golfes. Les quatre cases estan adossades entre mitgeres, i totes segueixen un model o tipologia idèntica, molt representativa d'una casa pagesa popular de finals del segle XIX. Les façanes principals, perfectament alineades, estan encarades cap a migdia. Enfront tenen una extensa esplanada o era. La composició de les façanes és totalment regular i s'estructura en base a dos eixos d'obertures per a cada casa. A l'esquerra hi ha el portal, rematat amb arc escarser i, al damunt, un balconet. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i totes les obertures són emmarcades amb maó. Excepte cal Patafi, que té dos ampits de finestra de pedra. La façana posterior de l'edificació és lleugerament més irregular (en un cas hi ha una comuna adossada), però segueix una forma semblant en les diferents cases. A pocs metres, cada casa tenia al seu darrera uns coberts, que ara es troben en ruïna.
A l'interior les diferents cases també segueixen un esquema molt similar, però no idèntic. Als baixos solen tenir un estable i una llar de foc, que es troba sempre a la dreta. Al primer pis hi ha la part residencial. Cal dir que les dues cases de cal Patafi estan comunicades interiorment. La última casa (cal Músic ) és la que ha sofert més reformes en els darrers anys. En aquest cas s'ha refet el mur lateral (a ponent) amb maó. Uns 50 m al nord, al costat del camí, hi ha la instal·lació d'una antiga bàscula, amb la plataforma corresponent per a pesar els camions i una petita cabina de control, obrada amb maó.
En general, el Carrer de la Vall constitueix un exemple interessant d'establiment pagès molt característic de la segona meitat del segle XIX. Amb el valor afegit que ha conservat la tipologia i els volums originaris, pràcticament sense modificacions posteriors.
