Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer format per cases de cós entre mitgeres orientat de SE a NO, delimitat al SE pel carrer del Bisbe Pasqual i al NO pel carrer de Josep Baralt. El tram descrit a la fitxa està delimitat al SE pel carrer de Frederic Marès.
L'estructura del carrer, format en plena expansió urbanística del segle XVIII a Arenys, es correspon a cases entre mitgeres de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits en planta baixa per un portal d'entrada i una finestra lateral, reixada. El portal acostuma a estar emmarcat amb brancals, llinda i ampit de pedra. En algunes ocasions, a la dovella central, hi trobem l'any de construcció (p.e. 1784 a la llinda del número 39 o 1788 a la llinda del número 49). A la planta pis, hi trobem dues finestres, sovint, damunt el portal d'entrada, s'hi disposa un balcó, amb barana de ferro. El coronament de la façana és un canal de recollida d'aigües pluvials que fa de cornisa.
Però aquesta norma general no es pot aplicar a la situació actual de les cases compreses entre els números 39 a 63. Algunes han estat reformades i s'ha fet una remunta d'un altre pis (cas dels números 45 o 55). D'altres tenen un coronament de la façana amb balustres (casa núm. 43, 49, 51). La casa del número 43 és d'una única planta; i la del número 61 no s'ha conservat.
A la façana del número 1 d'aquest carrer, hi ha un plafó ceràmic on es pot llegir que aquest carrer era conegut com el carrer de la Torre del Pobre Home i que és el carrer més recte dels antics carrers d'Arenys.
A la casa del número 51 hi va néixer Joaquin Forn i Roget, tal i com s'indica en una placa de marbre (instal·lada a la façana), que fou catedràtic de teologia a Itàlia, França, Anglaterra i Espanya i escriptor de la Companyia de Jesús. Va morir a Roma el 5 d'octubre de 1870.
Història
El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.
En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.
En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o dies natalis. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.
En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.
Bibliografia
BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.
BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.
CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). Carrers d’Arenys de Mar. Crea’t Edicions.
CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.
ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). Aproximació històrica al mite de Sinera. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.
