Carrer de la Diputació
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer de la Diputació va significar per Sant Sadurní d’Anoia l'existència d'una avinguda en la qual es va donar el creixement del tercer eixample de Sant Sadurní del segle XIX. Un carrer que majoritàriament acolliria artesans i menestrals, tot i que hi va haver gent de classes benestants que també es va fer cases. A la part baixa del carrer, a patir de la plaça Manuel Raventós el carrer es va omplir de magatzems i caves relacionades amb la indústria del vi escumós.
Conseqüentment, en aquest carrer es poden observar tipologies de cases ben diferents, des de cases de caire popular, passant pels estils eclèctic, modernisme i noucentisme. Malgrat aquesta diversitat estilística, els edificis són generalment de planta baixa i un, o dos pisos, fet que atorga una certa unitat i notorietat urbana al carrer, en el context d’aquesta vila.
Història
El carrer de la Diputació neix amb l’arribada del ferrocarril, el 1865. És el camí que porta a l’estació, que es transformà en carretera quan s’obrí el tram que va de la carretera de l’Ordal a Sant Quintí de Mediona (1883). Aquesta via comunicaria la vila amb l'eix Barcelona-Tarragona. Es construiria el pont que salvava la riera de Lavernó (1883). Aquest fet convertiria el carrer en una de les principals vies de la vila.
D'aquesta manera, s'inicia el creixement del tercer eixample de Sant Sadurní del segle XIX. Si les grans famílies de propietaris s'havien ubicat a l'eix dels carrers Raval, Escayola i Hospital, aquest carrer va acollir majoritàriament artesans i constructors que s'havien vist afavorits pel creixement demogràfic i econòmic de la vila.
A més, un cop es va poder recuperar la producció de raïm després de la crisi de la fil·loxera i amb la caiguda dels preus del vi després de la I Guerra Mundial, la indústria vinícola de Sant Sadurní va apostar decididament per la producció de cava. En aquest context, el carrer de la Diputació es convertí en un punt d’interès per les noves empreses. Per aquesta raó, el darrer tram del carrer està dominat per amplis magatzems que acullen caves i cellers (POUM, 2010).
Bibliografia
CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia : recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.
ROIG I FORÉS, G. i BALLESTA I SENABRE, C. (1995). "Els noms dels carrers de la vida de Sant Sadurní d'Anoia", a Miscel·lània Penedesenca, 1994, vol. 19, pp. 239-280.
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural.
